diumenge, 7 d’abril del 2013

ANÀLISI SEMÀNTIC DE DUES IMATGES


IMATGE 1:



Aspectes semàntics principals

La imatge escollida per a analitzar es tracta d’una fotografia realista. Mostra un paisatge, una escena natural, quotidiana. El tipus de pla de la imatge és de tipus descriptiu, podem parlar d’un pla general que mostra de forma generalitzada un espai.  El que pren importància és el context, el moment concret i els colors que la fan atractiva, aquí l’acció i el moviment no és rellevant. Podem afirmar també que la imatge està realitzada en angle recte, no hi ha cap efecte de rotació ni juga amb els punts de vista. La imatge és simple i frontal, encara que la perspectiva hi és present.

Denotació

Si ens fixem en els elements denotatius de la imatge podem dir que en destaquen especialment tres. La imatge queda dividida en dues parts a partir de dos dels elements: el mar i el cel. Aquests dos espais, s’uneixen a partir de la línia de l’horitzó i entre ambdós s’hi pot apreciar un sol de grans dimensions que es troba al centre del mar. La imatge és doncs una captura d’una escena que es produeix dia rere dia: la posta del sol. Una posta de sol vista des d’una situació privilegiada, el mar.
Cal remarcar la importància de la llum en aquesta fotografia. Gràcies als seus efectes els colors donen un toc atractiu a la imatge. En general hi predominen els colors càlids encara que el negre també hi és present. Podem apreciar dues gammes cromàtiques clarament diferenciades per la situació de la imatge i la mateixa línia de l’horitzó. A la part superior, ocupada majoritàriament pel sol, hi destaquen els colors groc, taronja, vermell i marrons, és a dir, tots aquells propis dels colors càlids. Per altra banda, a partir de la línia horitzontal que delimita els espais predominen els colors freds, i més concretament els blancs i negres, els quals ofereixen un contrast interessant a la imatge. Aquesta transmet la sensació d’estar dividida en dues parts, una en blanc i negre i l’altra a color.
La llum en si, es focalitza sobretot a la part central de la imatge, il·luminant d’aquesta manera gran part de mar i de cel, que si no fos d’aquesta manera romandria a la obscuritat. Permet a més crear una il·lusió òptica i afavoreix la imaginació de la forma del sol en la seva totalitat encara que únicament se’n pugui observar la meitat. Alhora aquesta llum mostra la textura del mar i la del cel. Per una banda es pot apreciar el moviment del mar i les petites aigües que s’hi creen. Per altra, hi veiem un cel cobert de núvols, no serè, ni tampoc llis del tot.

Connotació

La imatge en si busca representar un moment o un instant de tranquil·litat. Com ja hem apuntat una escena quotidiana, que es dóna cada dia a tots els racons del món encara que diferent a cada lloc. En aquest cas el que s’ha volgut representar és la posta del sol en el seu punt més important. S’aprecia just el moment en què el sol es troba a cavall entre la terra i el mar. A l’hora aquesta fotografia permet situar-nos en el moment i suposar com era aquest mateix espai fa uns minuts i com serà en un futur molt pròxim. Sabem que hores abans la mateixa fotografia en aquest mateix enquadrament mostraria una escena totalment a la que es mostraria al cap d’una estona quan únicament veuríem foscor i el sol ja s’hauria amagat en la seva totalitat. 

IMATGE 2:  

Aspectes semàntics principals

Aquesta segona imatge es tracta també d’una fotografia realista. En aquest cas en blanc i negre.  L’enquadrament d’aquesta no és pla i natural. El fotògraf es troba situat davant del protagonista i lleugerament desplaçat cap a la seva dreta. A més la fotografia és presa des d’una posició inferior. El protagonista i els dos personatges de fons queden més elevats. Cal destacar també que es destaca per sobre de tot el noi en pla mig, el qual està totalment enfocat, mentre que la resta d’elements del seu voltant es veuen de forma borrosa.
La imatge s’enfoca des d’un pla mitjà, el qual permet mostrar el protagonista en la seva totalitat i en canvi tallar els dos personatges posteriors a l’altura del coll. En general aquest pla el podem considerar més expressiu que descriptiu, encara que ambdues funcions hi són presents. La perspectiva també és un element important a la fotografia ja que ordena de forma clara a través de les mides els personatges i els plans.

Denotació

Els elements que destaquen a la imatge són tres encara que per sobre de tot en destaca un de forma clara. Per començar, de fons hi trobem un paisatge borrós que mostra un espai força devastat i pobre. Sembla que al més al fons hi ha alguna edificació, un fil i més a prop de l’espectador es pot apreciar un camp de sorra amb males herbes i pedres. En segon pla hi trobem a dos personatges, de peu, amb les mans sobre les butxaques davanteres i vestits de militars. Aquests estan tallats a la mida del coll i per tant no es poden apreciar els seus rostres. En primer pla ja hi trobem el personatge protagonista de la fotografia. Aquest, es troba ajupit al terra, amb les mans lligades darrere la seva pròpia esquena amb un pal de fusta i els ulls tapats per un mocador.
Pel què fa a la llum, ens trobem davant d’una imatge bastant clara, la llum permet apreciar de forma clara i entenedora la situació de la imatge i tots els seus elements. Queda clar que es tracta d’una fotografia presa amb llum del dia.  

Connotació

Aquesta imatge capta una situació dolorosa, catastròfica. El moment ens transporta a un espai en situació de guerra, on la vida és difícil, hi ha pobresa, i les injustícies en són l’element principal. Es veu com els dos soldats de segon pla estan en posició de control i amb l’actitud agressiva apunt. La seva posició els atorga també una posició de superioritat respecte el protagonista. Aquest en canvi viu en una situació de màxima humiliació i mal tractament. El seu rostre és la clara descripció de la por, l’angoixa i el dolor. 
L’espai transporta com hem dit a un espai on es viu una guerra i per tant aquells que tenen poder l’exerceixen sobre els que no en tenen. Veiem com han castigat i torturat a un nen de curta edat, encara que no en coneixem el motiu. No obstant, probablement la causa és la diferència d’ideologies. 


dissabte, 30 de març del 2013

IMATGES PER COMPARAR - ESPANYA vs PORTUGAL


Les fotografies que tot seguit analitzarem formen part d’un total de 8 anuncis publicitaris que tenen com a objectiu promoure el turisme a dos països que formen part de la península ibèrica: Espanya i Portugal.

Les imatges s’agrupen a partir de 4 parelles segons la seva temàtica. Els anuncis 1 i 2 tracten sobre l’oci i les festes, el 3 i 4 fan referència a l’arquitectura, el 5 i 6 a la gastronomia i finalment els 7 i 8 es centren especialment en les platges.
Els anuncis presenten moltes diferències entre ells. Tenint en compte els seus objectius publicitaris adopten unes formes concretes que els caracteritzen i que reflecteixen el que volen transmetre. Per començar el títol d’ambdós països ja difereix bastant. El de Portugal es titula “DESCUBRA PORTUGAL, UN PAÍS QUE VALE POR MIL”, mentre que el d’Espanya es pronuncia com a “I NEED SPAIN”.

Comencem amb l’anàlisi sintàctic dels missatges publicitaris. 






IMATGE 1









                       IMATGE 2

Imatges 1 i 2: si ens fixem en les línies, està dividida en tres franges verticals, com si es tractés d’una composició d’imatges separades entre elles per aquesta disposició vertical, sense cap línia visible que les delimiti. En cadascuna de les franges hi apareix una fotografia d’un paisatge diferent del país, encara que gràcies a la composició es crea l’efecte d’una imatge unitària, un sol espai. Un espai que manté una sola forma però que alhora mostra tres llocs diferents.
En la imatge 1 i predomina la línia vertical per sobre de l’horitzontal que ve marcada pel turó dels edificis que mostren el paisatge del país. Del contrari, a la imatge 2 i predomina la línia horitzontal marcada pels personatges que ballen i per l’eslògan del cartell. No obstant aquesta horitzontalitat la trenca una construcció vertical.
Pel què fa a la forma i el moviment, la imatge 1 es caracteritza per formes geomètriques, més rectes i quadrades. No hi observem vida ni moviment, fins i tot l’aigua i el cel resten pràcticament estàtics. En canvi, a la imatge 2 té el moviment com a eix central, les persones que es troben al centre del cartell estan en moviment, la majoria d’ells fins i tot ballant. Predominen també les formes corbes i més aviat amb tendència a ser arrodonides. La lletra de l’eslògan i la marca del país segueixen també aquestes línies en moviment i arrodonides.
Si ens fixem ara en el color podem afirmar que presenten també una gran diferència. Per una banda a la imatge 1 hi predomina per sobre de tot el color blau, en concret de diferents tons de blau que es troben al mar i al cel. L’únic que trenca una mica amb aquest color fred i hi aporta un to càlid és la última imatge de nit on es veu reflectit el llum dels edificis al mar i li atorga un toc càlid.  A la imatge 2 en canvi hi predomina una gamma de colors freds, representada sobretot per liles, blaus i negres que configuren un espai un tant màgic i que evoca a la festa, a la nit. Hi contrasta en certa mesura l’edifici de color blanc i les lletres també d’aquest color. 






IMATGE 3







                                             IMATGE 4
















Imatges 3 i 4: pel què fa a les línies la imatge 3 es troba dividida de la mateixa manera que la imatge 1, hi apareixen de nou els 3 espais diferents delimitats per a unes línies imaginàries. En cada un dels espais hi podem apreciar tres edificis diferents que ofereix el país. La imatge 4 en canvi segueix igual que la imatge 2, és una fotografia única, on només es mostra un espai.

A la imatge 3 hi predominen de nou les línies geomètriques, quadrades i rectes que donen una sensació de rigidesa, serietat, però alhora qualitat. És tot molt estàtic i no hi ha moviment. Contràriament, a la imatge  4 hi destaquen les formes sinuoses, corbes i que donen profunditat i moviment. Els personatges de la dreta també estan en moviment fet que remarca les formes del Guggenheim. Podem observar una contraposició a la imatge 4 en l’espai. Per una banda el conegut museu representa la ciutat urbana, la ciutat, mentre que el fons on es troben els personatges representen la natura, la part més salvatge del país.

Si ens fixem en els colors, a la part superior de la imatge 3 i predomina el color blau del cel, neutre, sense canvis cromàtics. A partir de la meitat inferior de la imatge i predominen en canvi els colors terrosos, marró, taronja i ocre, els quals representen la terra. A la imatge 4 s’hi deixen veure colors metàl·lics que formen part del Guggenheim, i el color lila que també apareix a aquest edifici i al cel. El color verd també destaca en aquesta imatge que contrasta i ofereix la representació de la part terrenal i natural del país. Els colors i la lluminositat de l’edifici es remarca també amb la marca del país que es troba a la dreta inferior de la imatge. 




IMATGE 5









IMATGE 6














Imatges 5 i 6: la imatge 5 segueix en la línia de les dues anteriors de Portugal. Està dividida en diverses franges per línies verticals, en aquest cas un total de 4 que li segueixen donant verticalitat i ordre. En canvi la imatge 6 ofereix un caos total, desordre protagonitzat pels ingredients i productes de cuina que a més són de formes arrodonides i corbes. No obstant, contrasta la figura de Ferran Adrià que hi aporta verticalitat.

Les fotografies que conformen la imatge número 5 acaben composant la forma d’un plat o recipient on posar el menjar, element que representa al gastronomia del país. Per una banda hi trobem una bóta de vi i per l’altra un plat que conté alguns aliments. Les dues imatges centrals mostren aliments típics del país: el marisc i el peix. D’aquesta manera observem en una sola imatge, en forma de “collage”, els elements que representen millor la gastronomia de Portugal. Pel què fa a la imatge 6 no hi observem tant els aliments propis del país sinó que el que representa la gastronomia de l’espai és el personatge que ocupa el lloc central de la imatge, el cuiner Ferran Adrià, icona de l’alimentació a Espanya. No obstant també cal dir que hi apareixen aliments de la dieta mediterrània.

Una vegada més una de les diferències entre les imatges d’ambdós països és el moviment. Per una banda la imatge 5 resta estàtica, tots els aliments es troben sobre algun recipient. Per altra la imatge 6 mostra moviment a partir del joc de malabars que protagonitza Ferran Adrià amb alguns aliments i d’altres que estan sobre la taula estan disposats de tal manera que no donen la sensació de rigidesa.

Si ens fixem en el color i la llum cal assenyalar que la imatge 5 ofereix uns colors molt naturals, clars i una llum pràcticament uniforme que ajuda a aquesta naturalitat. Destaca davant dels altres el color vermell del marisc. En canvi la imatge 6 juga amb els clarobscurs, ús de colors negres i foscos contrastats amb el blanc i les llums que il·luminen sobretot la part central de la imatge marcada pel seu protagonista. Cal dir que tota ella és una imatge fosca que ofereix un aire misteriós i de qualitat.





IMATGE 7 









IMATGE 8














Imatges 7 i 8: la imatge 7 segueix en la mateixa línia de totes les de la marca Portugal, i concretament aquesta està dividida en 4 franges igual que la número 5. Ens mostra 4 platges diferents que es troben a la geografia portuguesa. Les quatre imatges s’integren d’una forma molt perfecte i queda molt clara la delimitació entre el cel, el mar i la terra. La imatge 8 en canvi és de nou una imatge unitària, una sola captura d’un paisatge concret.

Les formes i el moviment segueixen essent més rígides a la imatge 7, encara que en aquesta hi podem veure una mica més de moviment tant al cel, amb l’aparició d’algun núvol que trenca amb l’harmonia total, al mar amb alguna onada que xoca contra les roques i a la sorra amb la presència de dues persones que hi passegen.  No obstant, el moviment i la vivesa estan més accentuats a la imatge 8. Aquesta, alhora ofereix unes formes molt arrodonides, senzilles i difuminades, efecte que es veu incrementat per la boira que cobreix el mar.

La imatge portuguesa pretén mostrar bàsicament la riquesa i diversitat de les costes i platges del seu país. L’espanyola en canvi transporta a un espai on hi regna la tranquil·litat, l’harmonia, la pau, alhora que pots disfrutar d’aquest paisatge per a descansar i desconnectar. Hi apareixen quatre persones, les quals formen tots els elements d`’una família: la figura masculina (pare), la femenina (mare) i la dels nens (fills). D’aquesta manera també es busca transmetre que les platges del territori espanyol són un lloc idoni per a descansar i disfrutar amb família.

Si ens fixem en els colors, la imatge 7 presenta una clara distinció entre els colors blaus i els terrosos. D’aquesta manera es diferencia de forma clara les limitacions del cel, el mar i la terra. Continua a la mateixa línia que la resta, blaus i turqueses clars i el color terrós clar pel terra. Segueixen essent colors molt naturals. En canvi la imatge 8 presenta uns colors pastel molt clars i suaus. Aquest efecte ajuda a remarcar les formes també suaus i difuminades, alhora que remarquen també la sensació de tranquil·litat i harmonia. 




dimarts, 26 de març del 2013

MODEL ACTANCIAL

Aquest exercici té dos objectius. Per una banda es tracta de buscar exemples del model actancial de Greimas i d'aquesta manera que de forma més pràctica quedi clara la seva teoria; i d'altra banda es tracta d'aplicar aquest model a històries conegudes per a nosaltres. 


  • EXEMPLES DE GREIMAS 


  • LES MEVES HISTÒRIES. APLICACIÓ DEL MODEL ACTANCIAL A UN RELAT
LA CAPUTXETA VERMELLA

-subjecte: Caputxeta vermella
-destinador: la Mare
-destinatari: la Iaia
-ajudant: Llenyataire
-objectiu: Portar el berenar a casa la iaia
-oponent: el Llop 


HARRY POTTER I EL CALZE DE FOC

-subjecte: Harry Potter
-destinador: Harry Potter
-destinatari: descobrir qui va posar el seu nom al calze
-ajudant: Ron i Hermione
-objectiu: guanyar el torneig dels tres mags
-oponent: proves i dificultats del torneig 

dilluns, 25 de març del 2013

TEMA 6. METODOLOGIA D’ANÀLISI DE LA IMATGE


La Semiòtica és la ciència dels signes: cada missatge comunicatiu està integrat per signes que tenen un sentit més enllà del literal. 
Diuen Bal i Bryson: L’essència de la teoria semiòtica és la definició dels factors compromesos en el procès permanent d’elaboració i interpretació dels signes i el desenvolupament d’éines conceptuals que ens ajuden a entrar en aquest procés que es produeix a les diferents àrees de l’activitat cultural.
  • La semàntica: estudia el significat de les paraules
  • La semiòtica: estudia el significat dels signes. Molts semiòtics parteixen de la semàntica (de la llengua, les paraules) i es passen a la imatge.
  • Roland Barthes

  • Greimas : semiòtic. Planteja el Model Actancial. Posa de manifest que existeix una tipologia de relat que mou totes les narracions. Afirma que hi ha 3 processos que mouen tots els relats universals en funció dels actants. Hi ha 3 estructures possibles que es donen a tots els relats.

3 motors:
  • El desig: l’actant o destinador diu/ordena a un destinatari que busqui una estimada/tresor.
  • L’amor: el destinador busca alguna cosa/persona per ell sol, sense ningú com a intermediari.
  • La comunicació: hi ha dos actants. Un persegueix l’altre però cadascú d’ells dos té un ajudant i un oponent. 
   Els actants són els elements més importants del relat, tots els personatges i objectes que hi intervenen. 


  • Umberto Eco 
En termes acadèmics no considera la semiòtica com a una disciplina, sinó potser com a una escola, com una xarxa interdisciplinaria, que estudia els éssers humans tant com ells produeixen signes, i no únicament els verbals. 


divendres, 15 de març del 2013

ANÀLISI D'IMATGES SEGONS ELS PRINCIPIS GENERALS DE LA COMPOSICIÓ

Aquest exercici té per a objectiu aplicar la teoria apresa al llarg del tema 5. Es basa doncs en l'anàlisi de dues imatges, les quals una d'elles ha de ser una imatge publicitària i l'altra artística
Les descriurem i analitzarem per tant tenint en compte els elements morfològics de la imatge, la composició i l'enquadrament i les seves característiques com a imatge fixa. 

  • IMATGE PUBLICITÀRIA 

La imatge escollida per a analitzar és de la marca automobilística Ford.
Des d’un bon principi podem observar l’ordre de preferències pel què fa a la imatge visual.

En un recorregut general del contingut podem apreciar un clar element diferenciat respecte a la totalitat de la imatge. Aquest ens remet de forma clara al bé que es vol vendre.

La imatge es centra doncs a un element concret: una clau de cotxe. Podem parlar d’una imatge simbòlica, d’un recurs estilístic, una sinècdoque, , entenem l’objectiu de l’anunci a partir d’aquest objecte que representa una part del tot. Se’ns vol vendre un cotxe i se’ns mostra la clau d’aquest.

A més pel què fa a la clau està manipulada de tal manera que remet al contorn d’una  ciutat, fet que alhora reforça la funcionalitat del cotxe que es vol vendre, un cotxe creat per a la ciutat. Idea que també s’emfatitza a partir de l’eslògan central.

Pel què fa a l’anàlisi sintàctic podem parlar d’un pla totalment expressiu, el pla de detall. Aquest mostra de forma acurada l’objecte principal de la imatge atorgant-li d’aquesta manera aquesta prioritat. Es limita a enfocar una part de tot l’objecte per fer-lo ressaltar.

Cal afegir que predomina la línia horitzontal, i més concretament d’esquerra a dreta. L’element principal surt de la banda esquerra i es col·loca al centre de la imatge. L’horitzontalitat aporta a la imatge la sensació d’estabilitat, fermesa, harmonia i tranquil·litat.  Cal afegir per tant que la imatge pesa pel cantó esquerra deixant més espais buits a la part superior, inferior i dreta.

Finalment podem parlar de la gamma cromàtica i el fons. Referent a aquest aspecte podem dir que a la imatge hi ha un clar predomini dels colors freds, concretament el blau, negre i platejat. El fons és d’un color blau fosc encara que s’hi pot apreciar una degradació. El color predominant és doncs el blau, color que s’associa directament a la marca Ford.

Pel què fa a la llum, la podem trobar al centre de la imatge, emmarcant d’aquesta manera la clau. Es tracta d’una llum artificial, frontal i que incideix directament a l’objecte protagonista, reforçant-li aquesta categoria. 


  • IMATGE ARTÍSTICA 

El tres de maig de 1808

La imatge que analitzarem es tracta d’una obra de Francisco de Goya creada l’any 1814.
La pintura és realitzada sobre tela i amb la tècnica de la pintura a l’oli.

La composició es divideix bàsicament en dues parts separades entre elles de forma paral·lela. La primera, la de l’esquerra està formada per un grup de civils, alguns d’ells ja morts. La segona part està composta per un grup de soldats que apunten als civils del seu davant. Compositivament els grups de personatges s’organitzen en línies diagonals que al entrecreuar-se aporten dinamisme a l’obra.

Pel què fa als colors podem dir que predomina una paleta fosca, predomina la gamma de negres i de colors relacionats amb el verd. Una altra gran gamma de colors que hi apareix és la de marrons. Cal destacar també com a contraposició el color blanc que apareix a la camisa del soldat amb les mans aixecades. Aquest podríem dir que és la peça principal de l’obra i tota l’atenció es centra amb ell. 

Els colors adquireixen en aquest quadre una gran significació, per una banda els foscos i negres fan referència a la mort, a les tenebres i la guerra protagonitzades per als soldats francesos. Per altra banda el color blanc fa referència a la innocència, l’esperança dels civils. Aquest blanc es veu reforçat per una focus de llum artificial que surt d’un fanal situat entre les dues files de personatges deixant a la penombra els soldats. Aquesta llum per tant posa èmfasis en el centre del quadre.

La reduïda gamma cromàtica de la qual hem parlat potencia el dramatisme de l’escena, al mateix temps que les pinzellades llargues i obertes accentuen la expressivitat del conjunt. La llum i el color creen una gran profunditat


dimarts, 12 de març del 2013

TEMA 5. LA SINTAXIS VISUAL: PRINCIPIS GENERALS DE LA COMPOSICIÓ


1. Fonaments bàsics de la imatge fixa
Com hem afirmat a altres temes la imatge és sempre una representació. Diem que és la representació visual d’un objecte, persona, animal o qualsevol altra cosa que pugui ser captada per l’ull humà, a través de diverses tècniques: pintura, fotografia, vídeo...
La imatge fixa és un missatge de forma icona que representa una part de la realitat.

Característiques de la imatge fixa:
  • ICONOCITAT:  grau de semblança que la imatge guarda amb la realitat.
  • ABSTRACCIÓ: indica que la imatge no té semblança amb la realitat, pot ser producte de la imaginació per exemple. Poden ser: arbitrària (senyal de trànsit), abstracta o surrealista.
  • ORIGINALITAT: nova presentació sobre un objecte, persona o fet en formes diferents d'entendre la realitat.
  • REDUNDÀNCIA: fa referència a la repetició d'elements ja coneguts. Molt utilitzat en publicitat. 
  • MONOSÈMIA: tenen un únic significat i aquest està clar
  • POLISÈMIA: intenten transmetre un missatge ocult, més profund. Molt utilitzades en publicitat.
  • DENOTACIÓ: interpretació de les imatges a través del que veiem i de la nostra experiència. Més subjectiu.
  • CONNOTACIÓ: suposen la relació de la imatge amb la realitat. Transmeten significats objectius.
  • SENZILLA: la quantitat d’elements que conformen la imatge en determinen la seva senzillesa i complexitat. Senzilla si s’entén d’un sol cop d’ull i queda clar, no s’ha de buscar una interpretació.
  • COMPLEXA: inclusió de més de quatre elements que difereixen en color, forma i textura no permeten observar la imatge d'una sola mirada
2. COMPOSICIÓ I ENQUADRAMENT

COMPOSICIÓ: la distribució dels elements que intervenen en una imatge dins de l'enquadrament. Això es realitza a partir del format de la imatge i d'acord amb la intencionalitat semàntica.
Aquests conceptes n’engloben molts d’altres que són els que acaben conformant la composició. Hi podem trobar: les línies (Verticals, horitzontals...), l’aire (espai buit), regla de terços, simetria/asimetria, la profunditat i els colors (freds/càlids).

ENQUADRAMENT: l'espai delimitat pel rectangle que s'interposa entre l'ull humà i elsobjectes o personatges que volen ser captats amb la càmera. Les seves finalitats poden ser: descriptiva, narrativa, expressiva i simbòlica.
La col·locació dels objectes dins l’enquadrament: En aquests punts és on es concentra per defecte l'interès de l'espectador i és on hem de col·locar el motiu que desitgem ressaltar en les nostresvfotografies.

Dins de l’enquadrament i la composició hi podem trobar altres elements que configuren la imatge com: l’enfocament total o selectiu, la perspectiva, l’angle de presa (picat/zenital/contrapicat/presa a ran), la il·luminació i el color, la forma i el volum i finalment el moviment. 

3. ELEMENTS MORFOLÒGICS

  • PUNT: unitat compositiva mínima
  • LA LÍNIA: traça el punt en moviment. És un element dinàmic
  • EL PLA: espai bidimensional limitat per línies. La seva funció és delimitar l’espai plàstic.
  • LA FORMA: És l'aspecte que percebem d'un objecte que  varia segons la seva posició o context.
  • EL TO: gradació d’un mateix color.
  • EL COLOR: aporta un alt contingut emocional. Aporta missatges psicològics.
  • TEXTURA: experiència visual que afegeix colors sensorials.
  • ELEMENTS ESCALARS: mida, escala, proporció i format.
  • PERSPECTIVA: element de la imatge que li aporta profunditat i la posiciona dins d’un context paisatgístic.

Elements clau de les representacions visuals:
· Forma
· Color: tenen a veure amb les emocions. Element important en la comunicació.
· Textura: “rasgos claves” que poden ser visuals o tàctils.

La il·luminació és també un factor clau que ens permet veure tots aquests elements. Sense ella no ho podríem apreciar. Importància també de les llums i ombres. 

diumenge, 10 de març del 2013

LA IMATGE I EL SO

Durant aquesta sessió de dimecres hem visualitzat tots junts a l'aula diversos fragments audiovisuals. L'objectiu de la classe era observar i analitzar la relació que s'estableix entre la imatge i el so. Dos elements que realment van estretament lligats, sobretot pel fet que l'un sense l'altre adquireixen uns resultats i uns significats molt diferents. 

Per començar hem escoltat un seguit de peces simfòniques, les quals ens han fet arribar a la conclusió que la música clàssica és un recurs musical molt utilitzat a les pel·lícules. 

Tot seguit hem visualizat un fragment de la coneguda pel·lícula d'Alfred Hitchcock, Piscosis. En un primer moment hem mirat el fragment normal, mentre que després l'hem pogut observar treient-ne la veu. Fet que ens ha fet reflexionar i arribar a una conclusió: En aquest producte audiovisual el clima angoixant que es crea és degut a la música, més concretament al so dels violins. Cal dir que aquest recurs és utilitzat a moltes de les seves produccions. 

Finalment hem observat també un trosset de la pel·lícula Odisea al espacio de Stanley Kubrick. El film és una metàfora sobre l'autodestrucció de l'home. La música hem vist que de nou i juga un paper indispensable. 

Com a conclusió doncs en podem extreure el següent: la música és un factor diferencial que permet jugar amb el significat de les imatges. Depenent del sentit que volem donar a aquestes emprarem un tipus de recurs musical o bé en prescindirem.