TEMA 5. LA SINTAXIS VISUAL: PRINCIPIS GENERALS DE LA COMPOSICIÓ

1. Fonaments bàsics de la imatge fixa

Com hem afirmat a altres temes la imatge és sempre una representació. Diem que és la representació visual d’un objecte, persona, animal o qualsevol altra cosa que pugui ser captada per l’ull humà, a través de diverses tècniques: pintura, fotografia, vídeo...

La imatge fixa és un missatge de forma icona que representa una part de la realitat.

Característiques de la imatge fixa:

• ICONOCITAT:  grau de semblança que la imatge guarda amb la realitat.
• ABSTRACCIÓ: indica que la imatge no té semblança amb la realitat, pot ser producte de la imaginació per exemple. Poden ser: arbitrària (senyal de trànsit), abstracta o surrealista.
• ORIGINALITAT: nova presentació sobre un objecte, persona o fet en formes diferents d'entendre la realitat.
• REDUNDÀNCIA: fa referència a la repetició d'elements ja coneguts. Molt utilitzat en publicitat. 
• MONOSÈMIA: tenen un únic significat i aquest està clar
• POLISÈMIA: intenten transmetre un missatge ocult, més profund. Molt utilitzades en publicitat.
• DENOTACIÓ: interpretació de les imatges a través del que veiem i de la nostra experiència. Més subjectiu.
• CONNOTACIÓ: suposen la relació de la imatge amb la realitat. Transmeten significats objectius.
• SENZILLA: la quantitat d’elements que conformen la imatge en determinen la seva senzillesa i complexitat. Senzilla si s’entén d’un sol cop d’ull i queda clar, no s’ha de buscar una interpretació.
• COMPLEXA: inclusió de més de quatre elements que difereixen en color, forma i textura no permeten observar la imatge d'una sola mirada

2. COMPOSICIÓ I ENQUADRAMENT

COMPOSICIÓ: la distribució dels elements que intervenen en una imatge dins de l'enquadrament. Això es realitza a partir del format de la imatge i d'acord amb la intencionalitat semàntica.

Aquests conceptes n’engloben molts d’altres que són els que acaben conformant la composició. Hi podem trobar: les línies (Verticals, horitzontals...), l’aire (espai buit), regla de terços, simetria/asimetria, la profunditat i els colors (freds/càlids).

ENQUADRAMENT: l'espai delimitat pel rectangle que s'interposa entre l'ull humà i elsobjectes o personatges que volen ser captats amb la càmera. Les seves finalitats poden ser: descriptiva, narrativa, expressiva i simbòlica.

La col·locació dels objectes dins l’enquadrament: En aquests punts és on es concentra per defecte l'interès de l'espectador i és on hem de col·locar el motiu que desitgem ressaltar en les nostresvfotografies.

Dins de l’enquadrament i la composició hi podem trobar altres elements que configuren la imatge com: l’enfocament total o selectiu, la perspectiva, l’angle de presa (picat/zenital/contrapicat/presa a ran), la il·luminació i el color, la forma i el volum i finalment el moviment. 

3. ELEMENTS MORFOLÒGICS

• PUNT: unitat compositiva mínima
• LA LÍNIA: traça el punt en moviment. És un element dinàmic
• EL PLA: espai bidimensional limitat per línies. La seva funció és delimitar l’espai plàstic.
• LA FORMA: És l'aspecte que percebem d'un objecte que  varia segons la seva posició o context.
• EL TO: gradació d’un mateix color.
• EL COLOR: aporta un alt contingut emocional. Aporta missatges psicològics.
• TEXTURA: experiència visual que afegeix colors sensorials.
• ELEMENTS ESCALARS: mida, escala, proporció i format.
• PERSPECTIVA: element de la imatge que li aporta profunditat i la posiciona dins d’un context paisatgístic.

Elements clau de les representacions visuals:

· Forma

· Color: tenen a veure amb les emocions. Element important en la comunicació.

· Textura: “rasgos claves” que poden ser visuals o tàctils.

La il·luminació és també un factor clau que ens permet veure tots aquests elements. Sense ella no ho podríem apreciar. Importància també de les llums i ombres.