Durant aquesta sessió de dimecres hem visualitzat tots junts a l'aula diversos fragments audiovisuals. L'objectiu de la classe era observar i analitzar la relació que s'estableix entre la imatge i el so. Dos elements que realment van estretament lligats, sobretot pel fet que l'un sense l'altre adquireixen uns resultats i uns significats molt diferents.
Per començar hem escoltat un seguit de peces simfòniques, les quals ens han fet arribar a la conclusió que la música clàssica és un recurs musical molt utilitzat a les pel·lícules.
Tot seguit hem visualizat un fragment de la coneguda pel·lícula d'Alfred Hitchcock, Piscosis. En un primer moment hem mirat el fragment normal, mentre que després l'hem pogut observar treient-ne la veu. Fet que ens ha fet reflexionar i arribar a una conclusió: En aquest producte audiovisual el clima angoixant que es crea és degut a la música, més concretament al so dels violins. Cal dir que aquest recurs és utilitzat a moltes de les seves produccions.
Finalment hem observat també un trosset de la pel·lícula Odisea al espacio de Stanley Kubrick. El film és una metàfora sobre l'autodestrucció de l'home. La música hem vist que de nou i juga un paper indispensable.
Com a conclusió doncs en podem extreure el següent: la música és un factor diferencial que permet jugar amb el significat de les imatges. Depenent del sentit que volem donar a aquestes emprarem un tipus de recurs musical o bé en prescindirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada