TEMA 9. EL CÒMIC

El tema del còmic és el que ens va tocar presentar al meu grup, en forma de classe. Per a referir-nos al còmic hi ha una gran quantitat de definicions però d’entre la selecció que vam realitzar ens vam quedar amb les següents paraules:

La historia gràfica o còmic consisteix en la narració d’una historia a través d’una successió d’il·lustracions que es complementen amb un text escrit.

També hi ha historietes mudes, sense text. La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d'IMATGES QUE EXPLIQUEN UNA HISTÒRIA.

Vam parlar dels antecedents d’aquests i vam descobrir que ho foren sobretot les pintures rupestres, papis egipcis o ceràmiques gregues (de les quals ja en vam parlar anteriorment a d’altres temes de l’assignatura) així com també els primers periòdics satírics il·lustrats i les caricatures.

Pel què fa una mica a la història del còmic o de les historietes gràfiques cal dir que van sorgir durant l’últim terç del segle XIX, arrel de la competència comercial entre dos grans empresaris de la premsa de Nova York: Joseph Pulitzer i William Randolph Hearst. Els dos tenien l’objectiu d’atraure nous lectors per a les seves publicacions.

Al llarg d’aquesta història s’han creat una gran quantitat de personatges que han passat a ser reconeguts per a tothom i icones de la societat. Vam fer una tria i vam escollir els que creiem que eren més importants. Parlem del primer personatge, Yellow Kid (1895), de Tintín (1929), Superman (1938), Zipi Zape (1948), Astérix i Obelix (1959), la Mafalda (1964), entre molts d’altres.

Un cop endinsats més en el còmic en sí, podem parlar de tots els elements que el conformen. Per una banda hi trobem el primer element:

1. LES VINYETES

La vinyeta és l'espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, el marc on queda enquadrat.

Tradicionalment era en forma de quadrat o de rectangle, però ha anat evolucionant i ara mateix cada autor utilitza la forma que més li agrada o que millor s'adapta als seus interessos.

2. ELS FUMETS

El fumet és el lloc on l'autor escriu el text de diàleg o de monòleg dels personatges. El fumet ens permet saber què diu o què pensa cadascú, i també ens mostra com ho diu o com ho pensa.

-El DELTA és un apèndix lineal que marca la direcció del text

-EL CONTINGUT és el text que s'escriu dins dels fumets.

3. EL TEXT

Una de les característiques del còmic és la incorporació de llenguatge verbal. En un còmic, el text ajuda a la comprensió de la història, tot i que no n'és l'element principal perquè els dibuixos són prou expressius. Els autors juguen amb el text utilitzant tipus i mesures de lletres diferents per a situacions diferents: alegria, sorpresa, por, dolor, fred... Normalment, per facilitar la comprensió del lector, s'utilitzen les majúscules per escriure

-DIÀLEG: El text de diàleg és el més característic del còmic, és el que diuen o pensen els personatges.

-NARRATIU: El text narratiu és un text que no ha estat pronunciat per cap personatge. Ve a ser com una veu en "off" a les pel·lícules. Normalment s'escriu dins d'un espai delimitat anomenat cartutx.

4. EL LLENGUATGE

La narració és ràpida.

Es reprodueix el llenguatge col·loquial amb:

 Titubejos (ca... carai!)

 Allargaments de paraules (vigilaaaa!)

 Frases interrompudes (i, de sobte...)

 S’ utilitzen recursos humorístics:

 Noms humorístics (Trena-plats, Carapa, Pantumfles)

 Comparacions (És fort com un lleó)

 Equivocacions (Deixa, "Toby", que no és un lladre...!)

5.TIPOGRAFIA

-Es l’art i la tècnica de crear fons per tal de comunicar un missatge

- Depenent del gènere del còmic se’n utilitza una o una altre

- Permet contextualitzar i definir el tipus de còmic.

6.LES IMATGES

En un còmic es disposen els elements en la vinyeta com si fossin enfocats per una càmera de cine o de fotos; per tant, s'estructura l'espai des de diferents punts de vista. Això es fa alternant els diversos plans i els angles de "visió" de l'escena. En un còmic, doncs, també es pot parlar de planificació i de punts de vista.

PLANIFICACIÓ

Es parla de planificació quan ens referim al grau d'apropament del dibuix a la realitat. En aquest sentit, hi ha una classificació que pren com a referència la persona humana. Hi trobem els plans que tots coneiem: PP, PG, PD, PPP, PM, PA…

GRAN PLA GENERAL	Veiem un gran escenari, un gran paisatge o una multitud. La natura o l'entorn tenen més importància que la persona.
PLA DE CONJUNT	Veiem un petit grup de persones o un ambient determinat. La persona és en un espai definit, però té marge de moviment.
PLA SENCER	Els límits inferior i superior de la vinyeta coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges.
PLA AMERICÀ	Els límits inferior i superior de la vinyeta coincideixen amb el cap i els genolls d'un o dos personatges. Es diu americà perquè s'utilitza als westerns per mostrar 2 elements claus: la cara i la pistola.
PLA MITJÀ	Veiem la persona tallada per la cintura, de mig cos en amunt.
PRIMER PLA	Veiem el rostre sencer d'una persona, o bé rostre i espatlla.
PRIMERÍSSIM PLA	Veiem una part del rostre o del cos de la persona.
PLA DETALL	Veiem un objecte o una part d'un objecte. L'autor ens reclama l'atenció!

          PRIMERÍSSIM PRIMER PLA

PLA DE CONJUNT

PUNT DE VISTA: El punt de vista fa referència a l'angle de visió, a la diferència entre el lloc des d'on s'observa la imatge i el lloc on és aquesta imatge. Hi trobem: normal, picat i contrapicat.

NORMAL	El nivell de la mirada del personatge coincideix amb el punt d'observació. La vista pot ser frontal, posterior, lateral...
PICAT	El dibuixant es mira les coses des de dalt: el dibuix es fa des de dalt cap a baix. Sol utilitzar-se per empetitir el personatge, per mostrar inferioritat...
CONTRAPICAT	El dibuixant es mira les coses des de baix: el dibuix es fa des de baix cap a dalt. S'utilitza per reforçar el valor expressiu. El personatge queda engrandit...

7. ELS RECURSOS

Per donar vida als dibuixos, l'autor d'un còmic no es limita a dibuixar un objecte, un paisatge, o un personatge quiet. De vegades ha de semblar que aquest personatge es mou, que plou, que algun objecte es crema... El còmic utilitza una sèrie de recursos, tant en la imatge com en el text, que faciliten una comprensió ràpida de la historieta i la fan més atractiva al lector/a. Si volem llegir bé un còmic hem de saber interpretar aquests recursos. Hi podem trobar:

-Símbols: En els còmics és un recurs molt usat representar aquestes situacions i moltes altres amb uns signes especials: bombes, ganivets, espirals, estrelles, lletres xineses, núvols que exploten, calaveres...

-Expressivitat: En els dibuixos cal indicar més o menys clarament l'estat d'ànim i el temperament dels personatges. es representen normalment esl estats d’ànim entesos com: alegría, por/pànic, sorpresa, tristesa, superioritat, serenitat…

-Onomatopeies: Són representacions de sons o sorolls mitjançant lletres. Els còmics s'han vist obligats a incorporar gran nombre d'onomatopeies per explicar un univers acústic que en el dibuix és inaudible

8.ÚS DEL COLOR

El color és un element important en molts còmics. Ara bé, no tots els còmics tenen color: de vegades el dibuix ja és prou expressiu i ens diu tot el que els autors volen comunicar-nos.

En general, podem parlar de tres aspectes a tenir en compte: el color com a LLUM, el color com a TRET D'IDENTITAT de certs personatges i el color com a SENTIMENT.

9.LA LLUM

Amb la llum i amb les ombres aconseguim donar consistència al dibuix, li afegim el volum necessari per trencar l'efecte pla del paper. O ens ajudarà a posar un accent expressiu als personatges segons l'angle d'on provingui el focus lluminós.

Finalment parlem també de les influències que ha protagonitzat el còmic en aspectes de la vida més actual. Podem afirmar doncs que el còmic ha influït a disciplines com l’art, concretament el Pop-Art, al cine, a la publicitat, a les sèries de TV i fins i tot a campanyes polítiques.