Aquest exercici té per a objectiu aplicar la teoria apresa al llarg del tema 5. Es basa doncs en l'anàlisi de dues imatges, les quals una d'elles ha de ser una imatge publicitària i l'altra artística.
Les descriurem i analitzarem per tant tenint en compte els elements morfològics de la imatge, la composició i l'enquadrament i les seves característiques com a imatge fixa.
- IMATGE PUBLICITÀRIA
La imatge escollida per a analitzar és de la marca
automobilística Ford.
Des d’un bon principi podem observar l’ordre de
preferències pel què fa a la imatge visual.
En un recorregut general del contingut podem
apreciar un clar element diferenciat respecte a la totalitat de la imatge. Aquest
ens remet de forma clara al bé que es vol vendre.
La imatge es centra doncs a un element concret:
una clau de cotxe. Podem parlar d’una imatge simbòlica, d’un recurs estilístic,
una sinècdoque, , entenem l’objectiu
de l’anunci a partir d’aquest objecte que representa una part del tot. Se’ns
vol vendre un cotxe i se’ns mostra la clau d’aquest.
A més pel què fa a la clau està manipulada de tal
manera que remet al contorn d’una
ciutat, fet que alhora reforça la funcionalitat del cotxe que es vol
vendre, un cotxe creat per a la ciutat. Idea que també s’emfatitza a partir de
l’eslògan central.
Pel què fa a l’anàlisi sintàctic podem parlar d’un
pla totalment expressiu, el pla de detall. Aquest mostra de forma acurada
l’objecte principal de la imatge atorgant-li d’aquesta manera aquesta
prioritat. Es limita a enfocar una part de tot l’objecte per fer-lo ressaltar.
Cal afegir que predomina la línia horitzontal, i
més concretament d’esquerra a dreta. L’element principal surt de la banda
esquerra i es col·loca al centre de la imatge. L’horitzontalitat aporta a la
imatge la sensació d’estabilitat, fermesa, harmonia i tranquil·litat. Cal afegir per tant que la imatge pesa pel
cantó esquerra deixant més espais buits a la part superior, inferior i dreta.
Finalment podem parlar de la gamma cromàtica i el
fons. Referent a aquest aspecte podem dir que a la imatge hi ha un clar
predomini dels colors freds, concretament el blau, negre i platejat. El fons és
d’un color blau fosc encara que s’hi pot apreciar una degradació. El color
predominant és doncs el blau, color que s’associa directament a la marca Ford.
Pel què fa a la llum, la podem trobar al centre de
la imatge, emmarcant d’aquesta manera la clau. Es tracta d’una llum artificial,
frontal i que incideix directament a l’objecte protagonista, reforçant-li
aquesta categoria.
- IMATGE ARTÍSTICA
El tres de maig de 1808
La imatge que analitzarem es tracta d’una obra de Francisco de Goya creada
l’any 1814.
La pintura és realitzada sobre tela i amb la tècnica de la pintura a l’oli.
La composició es divideix bàsicament en dues parts separades entre elles de
forma paral·lela. La primera, la de l’esquerra està formada per un grup de
civils, alguns d’ells ja morts. La segona part està composta per un grup de
soldats que apunten als civils del seu davant. Compositivament els grups de
personatges s’organitzen en línies diagonals que al entrecreuar-se aporten
dinamisme a l’obra.
Pel què fa als colors podem dir que predomina una paleta fosca, predomina
la gamma de negres i de colors relacionats amb el verd. Una altra gran gamma de
colors que hi apareix és la de marrons. Cal destacar també com a contraposició
el color blanc que apareix a la camisa del soldat amb les mans aixecades.
Aquest podríem dir que és la peça principal de l’obra i tota l’atenció es
centra amb ell.
Els colors adquireixen en aquest quadre una gran significació, per
una banda els foscos i negres fan referència a la mort, a les tenebres i la
guerra protagonitzades per als soldats francesos. Per altra banda el color
blanc fa referència a la innocència, l’esperança dels civils. Aquest blanc es
veu reforçat per una focus de llum artificial que surt d’un fanal situat entre
les dues files de personatges deixant a la penombra els soldats. Aquesta llum
per tant posa èmfasis en el centre del quadre.
La reduïda gamma cromàtica de la qual hem parlat potencia el dramatisme de
l’escena, al mateix temps que les pinzellades llargues i obertes accentuen la
expressivitat del conjunt. La llum i el color creen una gran profunditat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada