La
Semiòtica és la ciència dels signes: cada missatge comunicatiu està integrat
per signes que tenen un sentit més enllà del literal.
Diuen Bal i Bryson:
L’essència de la teoria semiòtica és la definició dels factors compromesos en
el procès permanent d’elaboració i interpretació dels signes i el
desenvolupament d’éines conceptuals que ens ajuden a entrar en aquest procés
que es produeix a les diferents àrees de l’activitat cultural.
- La semàntica: estudia el significat de les paraules
- La semiòtica: estudia el significat dels signes. Molts semiòtics parteixen de la semàntica (de la llengua, les paraules) i es passen a la imatge.
- Roland Barthes
- Greimas : semiòtic. Planteja el Model Actancial. Posa de manifest que existeix una tipologia de relat que mou totes les narracions. Afirma que hi ha 3 processos que mouen tots els relats universals en funció dels actants. Hi ha 3 estructures possibles que es donen a tots els relats.
3 motors:
- El desig: l’actant o destinador diu/ordena a un destinatari que busqui una estimada/tresor.
- L’amor: el destinador busca alguna cosa/persona per ell sol, sense ningú com a intermediari.
- La comunicació: hi ha dos actants. Un persegueix l’altre però cadascú d’ells dos té un ajudant i un oponent.
Els actants són
els elements més importants del relat, tots els personatges i objectes que hi
intervenen.
- Umberto Eco
En termes acadèmics no considera la semiòtica com a una disciplina, sinó potser com a una escola, com una xarxa interdisciplinaria, que estudia els éssers humans tant com ells produeixen signes, i no únicament els verbals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada