RESUM DE CONTINGUTS

Aquesta sessió de dilluns al matí ha estat un resum col·lectiu de la matèria. El grup que ha presentat ens ha ofert una pinzellada de cada un dels temes tractats al llarg de tot el curs. 

D'aquesta manera entre tots hem pogut repassar continguts i hem tingut una visió generalitzada de tot el que ha donat de si l'assignatura. 

Era el moment de que cadascú de forma individual també es pugués avaluar sobre els coneixements que ha adquirit i de tenir clar quins són aquells conceptes que no li han quedat tant clars. Així doncs era una bona prova de cara a l'examen final. 

TEMA 10. LES NOVES FRONTERES DE LA IMATGE

Avui dia 15 de Maig del 2013 hem realitzat l'última classe de l'assignatura. I hem tancat la matèria amb l'últim del tema, el referent als videojocs, la seva forma narrativa i els seus elements. 

Al llarg del curs doncs hem pogut fer un repàs de tota la història, començant des de la prehistòria i les primeres manifestacions de la imatge a la actual. Una imatge marcada per les noves tecnologies i l'avenç imparable de la societat. Al llarg d'aquest procés l'evolució de la imatge ha estat molt evident i canviarà encara més en un futur pròxim. 

El tema d'avui tracta doncs sobre les imatges més actuals, aquelles més digitalitzades. 

Quan parlem de videojoc, diem que es tracta d'un programari de seqüències d'imatges que passa de forma molt ràpida. Pel seu funcionament s'usa un aparell elèctric que executa el programari i ha estat creat per a l'entreteniment. Una de les seves principals característiques és la interacció que pot ser entre una o varies persones. 

Característiques: 

• Control del joc molt variat segons el seu creador i moviments
• Objectiu: Normalment en són dos: 
• Aconseguir la màxima puntuació
• Seguir el fil conductor d'una història i arribar al final 
• Gràfics: S'usa el 2D, 3D i hologrames
• Execució mitjançant sistemes electrònics: Bits/Megabits/Gigabits/Terabit

A més cal dir que hi ha diferents tipologies de videojocs. Per una banda els Arcade&Mutijugador i els Online. Dins d'aquests n'hi ha de moltes categories: Acció, esports, simulació, estratègia, etc...Tots ells esdevenen molt diferents pel què fa als gràfics i les imatges, n'hi ha de molt realistes, d'altres més animats, amb moviment o estàtics, etc...

Mario Bross                          Call of duty 

Els videojocs com qualsevol altre esdeveniment de la vida, ha evolucionat amb el temps i per tant té una història. L'eclosió dels videojocs es va produïr a la dècada dels 70. Deu anys més tard a la dècada dels 80 es va donar l'anomenada dècada dels 8bits; als 90 hi va haver la revolució de les 3D i finalment a partir del 2000 es produeix el començament del nou segle. 

Amb el temps hi ha també una evolució dels aparells electrònics i els comandaments que s'utilitzen per al funcionament dels diferents videojocs.

Una part important d'aquest fenòmen és també les conseqüències i els efectes que han causat a la societat. 

Els beneficis més destacats són els següents:

• Aprenentatge (idiomes i coneixement)
• Excercitar la ment
• Oci
• Menys tendència a prendre drogues i alcohol

Les parts negatives:

• Tendència a ser antisocial
• Violència i problemes psicològics
• Distracció davant responsabilitats

Finalment i ja per acabar es fa una mirada al futur i es preveu que apareixaran gràfics molt millorats, amb un major ús dels hologrames i es perfeccionarà la realitat virtual. 

ACTIVITAT CREATIVA

L'objectiu d'aquesta activitat és el de crear una imatge creativa personal a partir dels criteris que cadascú consideri necessaris. El resultat ha de ser una creació icònica sigui quina en sigui la seva naturalesa: una fotografia, una imatge digital, un quadre, etc...

El meu resultat és el següent: 

JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT REALITZADA

Des del primer moment que se’ns va plantejar la activitat vaig tenir clar que la meva opció seria la de realitzar alguna obra a mà. No tant una obra digital com la majoria de les que estem acostumats a confeccionar actualment i més tenint en compte la nostra carrera, amb el domini de programes com el Photoshop o l’Illustrator. Així doncs, el meu objectiu era el de crear una obra artesanal encara que no tenia clar ni la tècnica ni el dibuix. El fet que durant més de 6 anys anés a classes de dibuix i pintura també em va fer decantar cap a aquesta opció ja que per falta de temps no ho puc posar massa en pràctica però aquesta oportunitat era la idònia per a tornar a pintar.

Finalment m’he decantat per a una obra artística, sense cap altra fi. No busca representar res més que una imatge realista, que allò que es veu. No té cap finalitat publicitària ni és fruit de cap altra causa. El meu objectiu és doncs el de crear una imatge atractiva visualment a partir de la combinació de dues tècniques. És per tant una imatge realista, que mostra un element natural, real, no és abstracta en cap sentit i no busca cap interpretació de la que ja es percep a simple vista.

La inspiració va aparèixer un moment de zapping a la televisió quan passaven un documental sobre animals. A partir d’aquí vaig decidir que el més exòtic, el més explosiu per a representar a una obra podria ser el rei de la selva, característic per a la seva llarga mata de cabell al cap. A partir d’aquí la qüestió i el gran dilema era el d’escollir la millor manera per representar-lo i treure-li el màxim partit.  

ANÀLISI

Ens trobem davant d’una imatge artística i realista com ja hem argumentat. La tècnica emprada per a la obra es vasa en una combinació de pintures acríliques i ceres de colors. La base és una capa de pintura negra i sobre d’ella hi ha una altra capa de colors càlids, marronosos, taronges, grocs, etc.. tot està realitzat a partir de pinzellades de tamany gruixut. En un principi, aquestes no esdevenen res més que grans taques de colors. Un cop la base de color és uniforme i seca comença la tasca de donar forma a la obra. Mitjançant la cera negra es limiten les parts i es configura la cara de l’animal amb tots els detalls que això implica.

La imatge doncs mostra una figura en primer pla, concretament la cara d’un lleó. L’angle de visió és normal, alineat a l’ull de la figura humana. Pel què fa a la llum també apareix frontalment, il·lumina la figura felina de forma uniforme i en podem veure la seva manifestació més evident a la part més central del rostre i dins del globus ocular dels ulls de l’animal. Aquests tres elements, atorguen a la imatge una expressivitat notable. Les faccions i l’expressivitat de l’animal ens remeten a un estat de tranquil·litat, som si caminés tranquil·lament amb la mirada fixa cap a un destí. No hi podem apreciar ni agressivitat ni cap altra estat més nerviós.

Si ens fixem en les gammes cromàtiques que predominen a la imatge podem dir que hi trobem molts colors considerats càlids (marró, taronja groc, ocre..) encara que tots ells són molt clars i barrejats amb el blanc, fet que els atorga un efecte pastel que els treu intensitat i els converteix en una imatge més freda. El color blanc predomina força al llarg de tot el treball, però alhora contrasta amb el negre de fons que dóna la sensació de profunditat i que segueix el cos de l’animal. D’altra banda el negre també pren molta importància pel fet que la seva línia delimita la figura i dóna textura a la imatge ja que crea la sensació que segueix la direcció del pèl de l’animal. També crea una sensació de volum i profunditat ja que deixa en suspens el que segueix del quadre, es dóna per suposat que la figura de l’animal continua, s’insinua.

Pel què fa a la línia com hem apuntat predomina la gruixuda, descendent, sempre de dalt cap a baix que crea la textura del pèl de l’animal i la més destacada separa seccions i ordena la figura.

La textura va molt lligada a la línia que predomina a la imatge. Aquesta, es percep a través de la línia que dóna la sensació que el pèl de l’animal té volum, fet que li proporciona més realisme a la imatge. L’associem d’aquesta manera al tacte i a la textura natural que posseeix l’animal.

Finalment i també lligat amb la línia i els colors podem parlar del detall dels bigotis. Aquests han estat realitzats a l’últim moment amb una “rasqueta”. La direcció del traç s’ha realitzat des del punt central cap a fora i d’aquesta manera, ha fet desaparèixer les capes de pintura, deixant així de color blanc les línies que hem traçat. D’aquesta manera es crea doncs aquesta sensació tant de textura com visual dels bigotis de l`animal.  

TEMA 9. EL CÒMIC

El tema del còmic és el que ens va tocar presentar al meu grup, en forma de classe. Per a referir-nos al còmic hi ha una gran quantitat de definicions però d’entre la selecció que vam realitzar ens vam quedar amb les següents paraules:

La historia gràfica o còmic consisteix en la narració d’una historia a través d’una successió d’il·lustracions que es complementen amb un text escrit.

També hi ha historietes mudes, sense text. La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d'IMATGES QUE EXPLIQUEN UNA HISTÒRIA.

Vam parlar dels antecedents d’aquests i vam descobrir que ho foren sobretot les pintures rupestres, papis egipcis o ceràmiques gregues (de les quals ja en vam parlar anteriorment a d’altres temes de l’assignatura) així com també els primers periòdics satírics il·lustrats i les caricatures.

Pel què fa una mica a la història del còmic o de les historietes gràfiques cal dir que van sorgir durant l’últim terç del segle XIX, arrel de la competència comercial entre dos grans empresaris de la premsa de Nova York: Joseph Pulitzer i William Randolph Hearst. Els dos tenien l’objectiu d’atraure nous lectors per a les seves publicacions.

Al llarg d’aquesta història s’han creat una gran quantitat de personatges que han passat a ser reconeguts per a tothom i icones de la societat. Vam fer una tria i vam escollir els que creiem que eren més importants. Parlem del primer personatge, Yellow Kid (1895), de Tintín (1929), Superman (1938), Zipi Zape (1948), Astérix i Obelix (1959), la Mafalda (1964), entre molts d’altres.

Un cop endinsats més en el còmic en sí, podem parlar de tots els elements que el conformen. Per una banda hi trobem el primer element:

1. LES VINYETES

La vinyeta és l'espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, el marc on queda enquadrat.

Tradicionalment era en forma de quadrat o de rectangle, però ha anat evolucionant i ara mateix cada autor utilitza la forma que més li agrada o que millor s'adapta als seus interessos.

2. ELS FUMETS

El fumet és el lloc on l'autor escriu el text de diàleg o de monòleg dels personatges. El fumet ens permet saber què diu o què pensa cadascú, i també ens mostra com ho diu o com ho pensa.

-El DELTA és un apèndix lineal que marca la direcció del text

-EL CONTINGUT és el text que s'escriu dins dels fumets.

3. EL TEXT

Una de les característiques del còmic és la incorporació de llenguatge verbal. En un còmic, el text ajuda a la comprensió de la història, tot i que no n'és l'element principal perquè els dibuixos són prou expressius. Els autors juguen amb el text utilitzant tipus i mesures de lletres diferents per a situacions diferents: alegria, sorpresa, por, dolor, fred... Normalment, per facilitar la comprensió del lector, s'utilitzen les majúscules per escriure

-DIÀLEG: El text de diàleg és el més característic del còmic, és el que diuen o pensen els personatges.

-NARRATIU: El text narratiu és un text que no ha estat pronunciat per cap personatge. Ve a ser com una veu en "off" a les pel·lícules. Normalment s'escriu dins d'un espai delimitat anomenat cartutx.

4. EL LLENGUATGE

La narració és ràpida.

Es reprodueix el llenguatge col·loquial amb:

 Titubejos (ca... carai!)

 Allargaments de paraules (vigilaaaa!)

 Frases interrompudes (i, de sobte...)

 S’ utilitzen recursos humorístics:

 Noms humorístics (Trena-plats, Carapa, Pantumfles)

 Comparacions (És fort com un lleó)

 Equivocacions (Deixa, "Toby", que no és un lladre...!)

5.TIPOGRAFIA

-Es l’art i la tècnica de crear fons per tal de comunicar un missatge

- Depenent del gènere del còmic se’n utilitza una o una altre

- Permet contextualitzar i definir el tipus de còmic.

6.LES IMATGES

En un còmic es disposen els elements en la vinyeta com si fossin enfocats per una càmera de cine o de fotos; per tant, s'estructura l'espai des de diferents punts de vista. Això es fa alternant els diversos plans i els angles de "visió" de l'escena. En un còmic, doncs, també es pot parlar de planificació i de punts de vista.

PLANIFICACIÓ

Es parla de planificació quan ens referim al grau d'apropament del dibuix a la realitat. En aquest sentit, hi ha una classificació que pren com a referència la persona humana. Hi trobem els plans que tots coneiem: PP, PG, PD, PPP, PM, PA…

GRAN PLA GENERAL	Veiem un gran escenari, un gran paisatge o una multitud. La natura o l'entorn tenen més importància que la persona.
PLA DE CONJUNT	Veiem un petit grup de persones o un ambient determinat. La persona és en un espai definit, però té marge de moviment.
PLA SENCER	Els límits inferior i superior de la vinyeta coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges.
PLA AMERICÀ	Els límits inferior i superior de la vinyeta coincideixen amb el cap i els genolls d'un o dos personatges. Es diu americà perquè s'utilitza als westerns per mostrar 2 elements claus: la cara i la pistola.
PLA MITJÀ	Veiem la persona tallada per la cintura, de mig cos en amunt.
PRIMER PLA	Veiem el rostre sencer d'una persona, o bé rostre i espatlla.
PRIMERÍSSIM PLA	Veiem una part del rostre o del cos de la persona.
PLA DETALL	Veiem un objecte o una part d'un objecte. L'autor ens reclama l'atenció!

          PRIMERÍSSIM PRIMER PLA

PLA DE CONJUNT

PUNT DE VISTA: El punt de vista fa referència a l'angle de visió, a la diferència entre el lloc des d'on s'observa la imatge i el lloc on és aquesta imatge. Hi trobem: normal, picat i contrapicat.

NORMAL	El nivell de la mirada del personatge coincideix amb el punt d'observació. La vista pot ser frontal, posterior, lateral...
PICAT	El dibuixant es mira les coses des de dalt: el dibuix es fa des de dalt cap a baix. Sol utilitzar-se per empetitir el personatge, per mostrar inferioritat...
CONTRAPICAT	El dibuixant es mira les coses des de baix: el dibuix es fa des de baix cap a dalt. S'utilitza per reforçar el valor expressiu. El personatge queda engrandit...

7. ELS RECURSOS

Per donar vida als dibuixos, l'autor d'un còmic no es limita a dibuixar un objecte, un paisatge, o un personatge quiet. De vegades ha de semblar que aquest personatge es mou, que plou, que algun objecte es crema... El còmic utilitza una sèrie de recursos, tant en la imatge com en el text, que faciliten una comprensió ràpida de la historieta i la fan més atractiva al lector/a. Si volem llegir bé un còmic hem de saber interpretar aquests recursos. Hi podem trobar:

-Símbols: En els còmics és un recurs molt usat representar aquestes situacions i moltes altres amb uns signes especials: bombes, ganivets, espirals, estrelles, lletres xineses, núvols que exploten, calaveres...

-Expressivitat: En els dibuixos cal indicar més o menys clarament l'estat d'ànim i el temperament dels personatges. es representen normalment esl estats d’ànim entesos com: alegría, por/pànic, sorpresa, tristesa, superioritat, serenitat…

-Onomatopeies: Són representacions de sons o sorolls mitjançant lletres. Els còmics s'han vist obligats a incorporar gran nombre d'onomatopeies per explicar un univers acústic que en el dibuix és inaudible

8.ÚS DEL COLOR

El color és un element important en molts còmics. Ara bé, no tots els còmics tenen color: de vegades el dibuix ja és prou expressiu i ens diu tot el que els autors volen comunicar-nos.

En general, podem parlar de tres aspectes a tenir en compte: el color com a LLUM, el color com a TRET D'IDENTITAT de certs personatges i el color com a SENTIMENT.

9.LA LLUM

Amb la llum i amb les ombres aconseguim donar consistència al dibuix, li afegim el volum necessari per trencar l'efecte pla del paper. O ens ajudarà a posar un accent expressiu als personatges segons l'angle d'on provingui el focus lluminós.

Finalment parlem també de les influències que ha protagonitzat el còmic en aspectes de la vida més actual. Podem afirmar doncs que el còmic ha influït a disciplines com l’art, concretament el Pop-Art, al cine, a la publicitat, a les sèries de TV i fins i tot a campanyes polítiques. 

ANÀLISI COMPARATIU DE LA IMATGE DE DOS POLÍTICS

David Fernández 

                                                                                      Artur Mas

Les imatges que analitzarem tot seguit fan referència al camp de la política. En aquest cas però tindrem en compte les diferències que tenen a veure amb l’aspecte físic, formal i l’actitud de dues personalitats polítiques.

Per a procedir a l’anàlisi s`ha escollit dos polítics que representen partits diferents. Per una banda parlem de David Fernández, diputat del partit independentista CUP-Alternativa d’Esquerres; mentre que per l’altra hi trobem el president Artur Mas, cap de llista de Convergència i Unió.

Si ens fixem primer en David Fernández, podem apreciar com es tracta d’una figura més aviat juvenil, cabell curt però amb llargues patilles i barba. Vesteix de forma senzilla, normalment apareix amb samarretes amples, de màniga curta i que contenen inscripcions o eslògans en llengua catalana. La seva imatge remet a una persona senzilla, un ciutadà del poble com qualsevol altre, sense pretensions de mostrar ser una personalitat més privilegiada que els altres o més coneguda pel motiu que sigui. Vesteix i es presenta de la mateixa manera en un acte polític que al dia a dia de la seva vida quotidiana. Fernández és un cas que trenca esquemes pel què fa a la imatge estereotipada que tots tenim de la figura dels polítics. Estem acostumats a veure’ls o associar-los sempre amb persones d’alt nivell adquisitiu, “representants del poble” i que vesteixen per tant amb elements de la seva “altura”, sempre amb americana, camisa i corbata. El representant de la CUP però n’és l’antítesi.

Aquesta imatge que ofereix es veu reflectida a la seva ideologia i a la del seu partit polític.

Per altra banda Artur Mas és el clar representant d’un polític dels de sempre, respon a la imatge que tots tenim d’ells. És un home de mitjana edat, que ofereix una imatge de serietat, rigor i convenciment. No obstant la seva imatge representa a un col·lectiu determinat de la població. La seva aparença identifica clarament a les persones de la mitjana i l’alta societat, aquells que tenen uns certs privilegis. No tothom pot vestir sempre d’aquesta forma, com en canvi si que poden vestir com el representant de la CUP. Alhora Mas també representa la elegància, és un símbol que pot transmetre seguretat, confiança i convertir-se en un exemple a seguir per alguns. 

TEMA 8. LA IMATGE POLÍTICA

•  Evolució del discurs polític 

Al llarg de les diferents etapes que han marcat la història del món tot ha evolucionat al seu voltant i sempre d’acord amb el moment que s’ha viscut. Les accions polítiques, i concretament el discurs dels polítics ha canviat de forma notable entre els diferents períodes.

.Món clàssic: retòrica acurada i fonamentada en la oralitat. Importància del discurs i del que es deia per sobre de tot.

.Imperialisme i monarquies absolutes: el discurs polític passa a ser de caire autoritari

.Anys 60 i 70:  sorgeixen moviments socials liberadors i el concepte d’estadista polític. S’inicia el concepte de mitjans de comunicació de masses.

• L’impacte dels mitjans de comunicació

La revolució dels anys 50 porta amb la televisió una evolució que provocarà l’inici de molts canvis tecnològics.

Apareix el moviment sensacionalista que provocarà també molts canviïs socials. Tots aquests fets, en aquest moment modifiquen el discurs polític de forma clara. La imatge passa per sobre d’uns bons estudis o d’una bona oratòria. Les campanyes polítiques passen a basar-se primer en les percepcions de l’oient, les imatges, els gestos i per últim queda el missatge. Allò que es diu queda en un segon terme.

Els actes polítics des d’aquest moment i actualment centren la importància en la imatge.

• L’espectacle de la televisió

Aquí parlem sobre el  poder de la televisió i dels mitjans de massa. Sobretot de la seva evolució als llargs dels temps i de la seva implicació a els actes polítics, i la força que els hi atorguen.

Abans:

Movilitzacions

Caminatas i marxes

Visites domiciliaries

Visites a institucions

Conferències i seminaris

Actes polítics i públics

Sopars i reunions

Ara:

Comercials televisius i altres accions de publicitat

Jingles

Folletons

Material de promoció

Debats televisius

Aparició en programes no polítics

Aparició en pàgnes de Internet

Mariano Rajoy

• Influències de la imatge en la nostra percepció política

En aquest apartat s’afirma que tota la informació que capta el nostre cervell és processada en primer lloc per la part emocional. D’aquí doncs, la gran importància de la imatge i de les primeres impressions que rebem de les coses i en aquest cas concret de les persones, dels polítics, aquells que representen unes idees.

Alhora i tenint en compte el tema de les emocions podem afirmar que la imatge que rebem d’un polític és part de la percepció del discurs que aquest efectua. La imatge és per tant la representació mental que es fa l’elector d’un polític. Per aquest motiu doncs, la imatge i l’impacte visual és summament important

La imatge d’un polític ens pot transmetre seguretat, serietat, rigor, tranquil·litat, seguretat, qualitat o bé ens pot transmetre descrèdit, falsedat, engany, etc...

És per aquest motiu que tots els polítics acaben modificant la seva imatge quan arriben al poder, fins i tot aquells que sembla que paren menys atenció a aquestes qüestions.

Barack Obama

• Com es construeix la imatge pública dels polítics?

La imatge de personalitats polítiques, podem dir que és el resultat d’una impressió material que es transmet als sentits. En el camp de la política, la percepció és la realitat. Allò que es percep des de fora és el que realment val o donen per bo els receptors més que no el discurs elaborat que les personalitats polítiques puguin fer. Cal apuntar a més que la No comunicació és impossible. 

Associar una idea a una imatge

L'exercici que tot seguit us presentré ha estat proposat a classe. El seu objectiu és el de fixar-se en una idea i a partir d'aquí i disposant d'un temps limitat es tracta de representar-la fent ús de la nostra pròpia originalitat. 

Les idees i les més propostes són doncs, les següents: 

Idea: COMUNISME/MARXISME ACTUAL 

Idea: TENDÈNCIA A L'HIPERCONSUMISME DE BÉNS I SERVEIS 

Idea: LA CRISIS 

Els diners a una soga, apunt de ser escanyats fins al punt d'arribar a un fatal destí. 

Idea: EUROPA QUE NO HA PLANIFICAT 

La bandera d'Europa en blanc, per vestir, per omplir, ja que encara està tot per fer. 

Idea: ARTICLE CRÍTIC PLA BOLONYA 

Un llibre, l'eina per excel·lència de l'ensenyament, lligada entre cadenes. 

Tema 7. USOS SOCIALS I IMPLICACIONS CULTURALS DE LA IMATGE

Al llarg d'aquest tema parlem bàsicament sobre dos conceptes: la hipertextualitat i els estereotips. Tots ells mol lligats en el camp de la Publicitat. 

Per començar definim l'hipertext com a un sistema d'organització de la informació basat en moure's entre diferents textos per mitjà de paraules clau. Organitza la informació de manera no seqüencial. 

Aquest concepte el creà Ted Nelson l'any 1965 i permet accedir a la informació que interessi al lector de forma directa. 

Pel què fa als estereotips, parlem d'una imatge estructurada i acceptada per a la majoria de les persones, com a representativa d'un determinat col·lectiu. 

Lligat amb aquest concepte hi trobem també el cliché: frase, idea, acció o expressió que s'ha utilitzat en excés fins al punt de perdre força i originalitat. 

Els estereotips com hem apuntat estan molt relacionats amb la publicitat, ja que hi ha el diàleg obert de si aquesta disciplina en crea. 

Si ens centrem en els estereotips i imatges de gènere a la publicitat hi podem trobar el model femení que en conté dos més:

• En anuncis per dones
• Anuncis de la llar
• Dona supeditada a l'home
• Fer la feina per a ells 

No obstant actualment la dona treballa fora de casa i la publicitat va dirigida a que aquestes puguin realitzar les tasques de forma més ràpida. 

• En anuncis per homes
• Dona ingènua
• Menys capacitat intel·lectual
• Només físic 
• Hipersexualització 

Com tots sabem, la publicitat té una gran capacitat per a contruïr un univers simbòlic, el seu objectiu és la funció comercial i per tant tendeix a reforçar aquests estereotips. 

Les dones com ja hem explicat es retraten com a dèbils (físicament i intel·lectualment) i associades a productes domèstics. Els homes en canvi, en publicitat són tractats com a forts, rebels, violents, treballadors i es mostren en escenaris més professionals. 

Cal apuntar però que avui la figura de l'home s'està feminitzant en publicitat ja que aquest cada vegada més té cura de la seva imatge i fa ús de productes de cosmètica, els quals sempre havien estat associats a la dona. 

En aquest context dir també que apareixen nous estereotips aplicables a la figura femenina: 

• Funcions més importants als spots
• Més forta i segura
• Pot ocupar llocs de treball de responabilitat

ANÀLISI SEMÀNTIC DE DUES IMATGES

IMATGE 1:

Aspectes semàntics principals

La imatge escollida per a analitzar es tracta d’una fotografia realista. Mostra un paisatge, una escena natural, quotidiana. El tipus de pla de la imatge és de tipus descriptiu, podem parlar d’un pla general que mostra de forma generalitzada un espai.  El que pren importància és el context, el moment concret i els colors que la fan atractiva, aquí l’acció i el moviment no és rellevant. Podem afirmar també que la imatge està realitzada en angle recte, no hi ha cap efecte de rotació ni juga amb els punts de vista. La imatge és simple i frontal, encara que la perspectiva hi és present.

Denotació

Si ens fixem en els elements denotatius de la imatge podem dir que en destaquen especialment tres. La imatge queda dividida en dues parts a partir de dos dels elements: el mar i el cel. Aquests dos espais, s’uneixen a partir de la línia de l’horitzó i entre ambdós s’hi pot apreciar un sol de grans dimensions que es troba al centre del mar. La imatge és doncs una captura d’una escena que es produeix dia rere dia: la posta del sol. Una posta de sol vista des d’una situació privilegiada, el mar.

Cal remarcar la importància de la llum en aquesta fotografia. Gràcies als seus efectes els colors donen un toc atractiu a la imatge. En general hi predominen els colors càlids encara que el negre també hi és present. Podem apreciar dues gammes cromàtiques clarament diferenciades per la situació de la imatge i la mateixa línia de l’horitzó. A la part superior, ocupada majoritàriament pel sol, hi destaquen els colors groc, taronja, vermell i marrons, és a dir, tots aquells propis dels colors càlids. Per altra banda, a partir de la línia horitzontal que delimita els espais predominen els colors freds, i més concretament els blancs i negres, els quals ofereixen un contrast interessant a la imatge. Aquesta transmet la sensació d’estar dividida en dues parts, una en blanc i negre i l’altra a color.

La llum en si, es focalitza sobretot a la part central de la imatge, il·luminant d’aquesta manera gran part de mar i de cel, que si no fos d’aquesta manera romandria a la obscuritat. Permet a més crear una il·lusió òptica i afavoreix la imaginació de la forma del sol en la seva totalitat encara que únicament se’n pugui observar la meitat. Alhora aquesta llum mostra la textura del mar i la del cel. Per una banda es pot apreciar el moviment del mar i les petites aigües que s’hi creen. Per altra, hi veiem un cel cobert de núvols, no serè, ni tampoc llis del tot.

Connotació

La imatge en si busca representar un moment o un instant de tranquil·litat. Com ja hem apuntat una escena quotidiana, que es dóna cada dia a tots els racons del món encara que diferent a cada lloc. En aquest cas el que s’ha volgut representar és la posta del sol en el seu punt més important. S’aprecia just el moment en què el sol es troba a cavall entre la terra i el mar. A l’hora aquesta fotografia permet situar-nos en el moment i suposar com era aquest mateix espai fa uns minuts i com serà en un futur molt pròxim. Sabem que hores abans la mateixa fotografia en aquest mateix enquadrament mostraria una escena totalment a la que es mostraria al cap d’una estona quan únicament veuríem foscor i el sol ja s’hauria amagat en la seva totalitat. 

IMATGE 2:  

Aspectes semàntics principals

Aquesta segona imatge es tracta també d’una fotografia realista. En aquest cas en blanc i negre.  L’enquadrament d’aquesta no és pla i natural. El fotògraf es troba situat davant del protagonista i lleugerament desplaçat cap a la seva dreta. A més la fotografia és presa des d’una posició inferior. El protagonista i els dos personatges de fons queden més elevats. Cal destacar també que es destaca per sobre de tot el noi en pla mig, el qual està totalment enfocat, mentre que la resta d’elements del seu voltant es veuen de forma borrosa.

La imatge s’enfoca des d’un pla mitjà, el qual permet mostrar el protagonista en la seva totalitat i en canvi tallar els dos personatges posteriors a l’altura del coll. En general aquest pla el podem considerar més expressiu que descriptiu, encara que ambdues funcions hi són presents. La perspectiva també és un element important a la fotografia ja que ordena de forma clara a través de les mides els personatges i els plans.

Denotació

Els elements que destaquen a la imatge són tres encara que per sobre de tot en destaca un de forma clara. Per començar, de fons hi trobem un paisatge borrós que mostra un espai força devastat i pobre. Sembla que al més al fons hi ha alguna edificació, un fil i més a prop de l’espectador es pot apreciar un camp de sorra amb males herbes i pedres. En segon pla hi trobem a dos personatges, de peu, amb les mans sobre les butxaques davanteres i vestits de militars. Aquests estan tallats a la mida del coll i per tant no es poden apreciar els seus rostres. En primer pla ja hi trobem el personatge protagonista de la fotografia. Aquest, es troba ajupit al terra, amb les mans lligades darrere la seva pròpia esquena amb un pal de fusta i els ulls tapats per un mocador.

Pel què fa a la llum, ens trobem davant d’una imatge bastant clara, la llum permet apreciar de forma clara i entenedora la situació de la imatge i tots els seus elements. Queda clar que es tracta d’una fotografia presa amb llum del dia.  

Connotació

Aquesta imatge capta una situació dolorosa, catastròfica. El moment ens transporta a un espai en situació de guerra, on la vida és difícil, hi ha pobresa, i les injustícies en són l’element principal. Es veu com els dos soldats de segon pla estan en posició de control i amb l’actitud agressiva apunt. La seva posició els atorga també una posició de superioritat respecte el protagonista. Aquest en canvi viu en una situació de màxima humiliació i mal tractament. El seu rostre és la clara descripció de la por, l’angoixa i el dolor. 

L’espai transporta com hem dit a un espai on es viu una guerra i per tant aquells que tenen poder l’exerceixen sobre els que no en tenen. Veiem com han castigat i torturat a un nen de curta edat, encara que no en coneixem el motiu. No obstant, probablement la causa és la diferència d’ideologies.