RESUM DE CONTINGUTS

Aquesta sessió de dilluns al matí ha estat un resum col·lectiu de la matèria. El grup que ha presentat ens ha ofert una pinzellada de cada un dels temes tractats al llarg de tot el curs. 

D'aquesta manera entre tots hem pogut repassar continguts i hem tingut una visió generalitzada de tot el que ha donat de si l'assignatura. 

Era el moment de que cadascú de forma individual també es pugués avaluar sobre els coneixements que ha adquirit i de tenir clar quins són aquells conceptes que no li han quedat tant clars. Així doncs era una bona prova de cara a l'examen final. 

TEMA 10. LES NOVES FRONTERES DE LA IMATGE

Avui dia 15 de Maig del 2013 hem realitzat l'última classe de l'assignatura. I hem tancat la matèria amb l'últim del tema, el referent als videojocs, la seva forma narrativa i els seus elements. 

Al llarg del curs doncs hem pogut fer un repàs de tota la història, començant des de la prehistòria i les primeres manifestacions de la imatge a la actual. Una imatge marcada per les noves tecnologies i l'avenç imparable de la societat. Al llarg d'aquest procés l'evolució de la imatge ha estat molt evident i canviarà encara més en un futur pròxim. 

El tema d'avui tracta doncs sobre les imatges més actuals, aquelles més digitalitzades. 

Quan parlem de videojoc, diem que es tracta d'un programari de seqüències d'imatges que passa de forma molt ràpida. Pel seu funcionament s'usa un aparell elèctric que executa el programari i ha estat creat per a l'entreteniment. Una de les seves principals característiques és la interacció que pot ser entre una o varies persones. 

Característiques: 

• Control del joc molt variat segons el seu creador i moviments
• Objectiu: Normalment en són dos: 
• Aconseguir la màxima puntuació
• Seguir el fil conductor d'una història i arribar al final 
• Gràfics: S'usa el 2D, 3D i hologrames
• Execució mitjançant sistemes electrònics: Bits/Megabits/Gigabits/Terabit

A més cal dir que hi ha diferents tipologies de videojocs. Per una banda els Arcade&Mutijugador i els Online. Dins d'aquests n'hi ha de moltes categories: Acció, esports, simulació, estratègia, etc...Tots ells esdevenen molt diferents pel què fa als gràfics i les imatges, n'hi ha de molt realistes, d'altres més animats, amb moviment o estàtics, etc...

Mario Bross                          Call of duty 

Els videojocs com qualsevol altre esdeveniment de la vida, ha evolucionat amb el temps i per tant té una història. L'eclosió dels videojocs es va produïr a la dècada dels 70. Deu anys més tard a la dècada dels 80 es va donar l'anomenada dècada dels 8bits; als 90 hi va haver la revolució de les 3D i finalment a partir del 2000 es produeix el començament del nou segle. 

Amb el temps hi ha també una evolució dels aparells electrònics i els comandaments que s'utilitzen per al funcionament dels diferents videojocs.

Una part important d'aquest fenòmen és també les conseqüències i els efectes que han causat a la societat. 

Els beneficis més destacats són els següents:

• Aprenentatge (idiomes i coneixement)
• Excercitar la ment
• Oci
• Menys tendència a prendre drogues i alcohol

Les parts negatives:

• Tendència a ser antisocial
• Violència i problemes psicològics
• Distracció davant responsabilitats

Finalment i ja per acabar es fa una mirada al futur i es preveu que apareixaran gràfics molt millorats, amb un major ús dels hologrames i es perfeccionarà la realitat virtual. 

ACTIVITAT CREATIVA

L'objectiu d'aquesta activitat és el de crear una imatge creativa personal a partir dels criteris que cadascú consideri necessaris. El resultat ha de ser una creació icònica sigui quina en sigui la seva naturalesa: una fotografia, una imatge digital, un quadre, etc...

El meu resultat és el següent: 

JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT REALITZADA

Des del primer moment que se’ns va plantejar la activitat vaig tenir clar que la meva opció seria la de realitzar alguna obra a mà. No tant una obra digital com la majoria de les que estem acostumats a confeccionar actualment i més tenint en compte la nostra carrera, amb el domini de programes com el Photoshop o l’Illustrator. Així doncs, el meu objectiu era el de crear una obra artesanal encara que no tenia clar ni la tècnica ni el dibuix. El fet que durant més de 6 anys anés a classes de dibuix i pintura també em va fer decantar cap a aquesta opció ja que per falta de temps no ho puc posar massa en pràctica però aquesta oportunitat era la idònia per a tornar a pintar.

Finalment m’he decantat per a una obra artística, sense cap altra fi. No busca representar res més que una imatge realista, que allò que es veu. No té cap finalitat publicitària ni és fruit de cap altra causa. El meu objectiu és doncs el de crear una imatge atractiva visualment a partir de la combinació de dues tècniques. És per tant una imatge realista, que mostra un element natural, real, no és abstracta en cap sentit i no busca cap interpretació de la que ja es percep a simple vista.

La inspiració va aparèixer un moment de zapping a la televisió quan passaven un documental sobre animals. A partir d’aquí vaig decidir que el més exòtic, el més explosiu per a representar a una obra podria ser el rei de la selva, característic per a la seva llarga mata de cabell al cap. A partir d’aquí la qüestió i el gran dilema era el d’escollir la millor manera per representar-lo i treure-li el màxim partit.  

ANÀLISI

Ens trobem davant d’una imatge artística i realista com ja hem argumentat. La tècnica emprada per a la obra es vasa en una combinació de pintures acríliques i ceres de colors. La base és una capa de pintura negra i sobre d’ella hi ha una altra capa de colors càlids, marronosos, taronges, grocs, etc.. tot està realitzat a partir de pinzellades de tamany gruixut. En un principi, aquestes no esdevenen res més que grans taques de colors. Un cop la base de color és uniforme i seca comença la tasca de donar forma a la obra. Mitjançant la cera negra es limiten les parts i es configura la cara de l’animal amb tots els detalls que això implica.

La imatge doncs mostra una figura en primer pla, concretament la cara d’un lleó. L’angle de visió és normal, alineat a l’ull de la figura humana. Pel què fa a la llum també apareix frontalment, il·lumina la figura felina de forma uniforme i en podem veure la seva manifestació més evident a la part més central del rostre i dins del globus ocular dels ulls de l’animal. Aquests tres elements, atorguen a la imatge una expressivitat notable. Les faccions i l’expressivitat de l’animal ens remeten a un estat de tranquil·litat, som si caminés tranquil·lament amb la mirada fixa cap a un destí. No hi podem apreciar ni agressivitat ni cap altra estat més nerviós.

Si ens fixem en les gammes cromàtiques que predominen a la imatge podem dir que hi trobem molts colors considerats càlids (marró, taronja groc, ocre..) encara que tots ells són molt clars i barrejats amb el blanc, fet que els atorga un efecte pastel que els treu intensitat i els converteix en una imatge més freda. El color blanc predomina força al llarg de tot el treball, però alhora contrasta amb el negre de fons que dóna la sensació de profunditat i que segueix el cos de l’animal. D’altra banda el negre també pren molta importància pel fet que la seva línia delimita la figura i dóna textura a la imatge ja que crea la sensació que segueix la direcció del pèl de l’animal. També crea una sensació de volum i profunditat ja que deixa en suspens el que segueix del quadre, es dóna per suposat que la figura de l’animal continua, s’insinua.

Pel què fa a la línia com hem apuntat predomina la gruixuda, descendent, sempre de dalt cap a baix que crea la textura del pèl de l’animal i la més destacada separa seccions i ordena la figura.

La textura va molt lligada a la línia que predomina a la imatge. Aquesta, es percep a través de la línia que dóna la sensació que el pèl de l’animal té volum, fet que li proporciona més realisme a la imatge. L’associem d’aquesta manera al tacte i a la textura natural que posseeix l’animal.

Finalment i també lligat amb la línia i els colors podem parlar del detall dels bigotis. Aquests han estat realitzats a l’últim moment amb una “rasqueta”. La direcció del traç s’ha realitzat des del punt central cap a fora i d’aquesta manera, ha fet desaparèixer les capes de pintura, deixant així de color blanc les línies que hem traçat. D’aquesta manera es crea doncs aquesta sensació tant de textura com visual dels bigotis de l`animal.  

TEMA 9. EL CÒMIC

El tema del còmic és el que ens va tocar presentar al meu grup, en forma de classe. Per a referir-nos al còmic hi ha una gran quantitat de definicions però d’entre la selecció que vam realitzar ens vam quedar amb les següents paraules:

La historia gràfica o còmic consisteix en la narració d’una historia a través d’una successió d’il·lustracions que es complementen amb un text escrit.

També hi ha historietes mudes, sense text. La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d'IMATGES QUE EXPLIQUEN UNA HISTÒRIA.

Vam parlar dels antecedents d’aquests i vam descobrir que ho foren sobretot les pintures rupestres, papis egipcis o ceràmiques gregues (de les quals ja en vam parlar anteriorment a d’altres temes de l’assignatura) així com també els primers periòdics satírics il·lustrats i les caricatures.

Pel què fa una mica a la història del còmic o de les historietes gràfiques cal dir que van sorgir durant l’últim terç del segle XIX, arrel de la competència comercial entre dos grans empresaris de la premsa de Nova York: Joseph Pulitzer i William Randolph Hearst. Els dos tenien l’objectiu d’atraure nous lectors per a les seves publicacions.

Al llarg d’aquesta història s’han creat una gran quantitat de personatges que han passat a ser reconeguts per a tothom i icones de la societat. Vam fer una tria i vam escollir els que creiem que eren més importants. Parlem del primer personatge, Yellow Kid (1895), de Tintín (1929), Superman (1938), Zipi Zape (1948), Astérix i Obelix (1959), la Mafalda (1964), entre molts d’altres.

Un cop endinsats més en el còmic en sí, podem parlar de tots els elements que el conformen. Per una banda hi trobem el primer element:

1. LES VINYETES

La vinyeta és l'espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, el marc on queda enquadrat.

Tradicionalment era en forma de quadrat o de rectangle, però ha anat evolucionant i ara mateix cada autor utilitza la forma que més li agrada o que millor s'adapta als seus interessos.

2. ELS FUMETS

El fumet és el lloc on l'autor escriu el text de diàleg o de monòleg dels personatges. El fumet ens permet saber què diu o què pensa cadascú, i també ens mostra com ho diu o com ho pensa.

-El DELTA és un apèndix lineal que marca la direcció del text

-EL CONTINGUT és el text que s'escriu dins dels fumets.

3. EL TEXT

Una de les característiques del còmic és la incorporació de llenguatge verbal. En un còmic, el text ajuda a la comprensió de la història, tot i que no n'és l'element principal perquè els dibuixos són prou expressius. Els autors juguen amb el text utilitzant tipus i mesures de lletres diferents per a situacions diferents: alegria, sorpresa, por, dolor, fred... Normalment, per facilitar la comprensió del lector, s'utilitzen les majúscules per escriure

-DIÀLEG: El text de diàleg és el més característic del còmic, és el que diuen o pensen els personatges.

-NARRATIU: El text narratiu és un text que no ha estat pronunciat per cap personatge. Ve a ser com una veu en "off" a les pel·lícules. Normalment s'escriu dins d'un espai delimitat anomenat cartutx.

4. EL LLENGUATGE

La narració és ràpida.

Es reprodueix el llenguatge col·loquial amb:

 Titubejos (ca... carai!)

 Allargaments de paraules (vigilaaaa!)

 Frases interrompudes (i, de sobte...)

 S’ utilitzen recursos humorístics:

 Noms humorístics (Trena-plats, Carapa, Pantumfles)

 Comparacions (És fort com un lleó)

 Equivocacions (Deixa, "Toby", que no és un lladre...!)

5.TIPOGRAFIA

-Es l’art i la tècnica de crear fons per tal de comunicar un missatge

- Depenent del gènere del còmic se’n utilitza una o una altre

- Permet contextualitzar i definir el tipus de còmic.

6.LES IMATGES

En un còmic es disposen els elements en la vinyeta com si fossin enfocats per una càmera de cine o de fotos; per tant, s'estructura l'espai des de diferents punts de vista. Això es fa alternant els diversos plans i els angles de "visió" de l'escena. En un còmic, doncs, també es pot parlar de planificació i de punts de vista.

PLANIFICACIÓ

Es parla de planificació quan ens referim al grau d'apropament del dibuix a la realitat. En aquest sentit, hi ha una classificació que pren com a referència la persona humana. Hi trobem els plans que tots coneiem: PP, PG, PD, PPP, PM, PA…

GRAN PLA GENERAL	Veiem un gran escenari, un gran paisatge o una multitud. La natura o l'entorn tenen més importància que la persona.
PLA DE CONJUNT	Veiem un petit grup de persones o un ambient determinat. La persona és en un espai definit, però té marge de moviment.
PLA SENCER	Els límits inferior i superior de la vinyeta coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges.
PLA AMERICÀ	Els límits inferior i superior de la vinyeta coincideixen amb el cap i els genolls d'un o dos personatges. Es diu americà perquè s'utilitza als westerns per mostrar 2 elements claus: la cara i la pistola.
PLA MITJÀ	Veiem la persona tallada per la cintura, de mig cos en amunt.
PRIMER PLA	Veiem el rostre sencer d'una persona, o bé rostre i espatlla.
PRIMERÍSSIM PLA	Veiem una part del rostre o del cos de la persona.
PLA DETALL	Veiem un objecte o una part d'un objecte. L'autor ens reclama l'atenció!

          PRIMERÍSSIM PRIMER PLA

PLA DE CONJUNT

PUNT DE VISTA: El punt de vista fa referència a l'angle de visió, a la diferència entre el lloc des d'on s'observa la imatge i el lloc on és aquesta imatge. Hi trobem: normal, picat i contrapicat.

NORMAL	El nivell de la mirada del personatge coincideix amb el punt d'observació. La vista pot ser frontal, posterior, lateral...
PICAT	El dibuixant es mira les coses des de dalt: el dibuix es fa des de dalt cap a baix. Sol utilitzar-se per empetitir el personatge, per mostrar inferioritat...
CONTRAPICAT	El dibuixant es mira les coses des de baix: el dibuix es fa des de baix cap a dalt. S'utilitza per reforçar el valor expressiu. El personatge queda engrandit...

7. ELS RECURSOS

Per donar vida als dibuixos, l'autor d'un còmic no es limita a dibuixar un objecte, un paisatge, o un personatge quiet. De vegades ha de semblar que aquest personatge es mou, que plou, que algun objecte es crema... El còmic utilitza una sèrie de recursos, tant en la imatge com en el text, que faciliten una comprensió ràpida de la historieta i la fan més atractiva al lector/a. Si volem llegir bé un còmic hem de saber interpretar aquests recursos. Hi podem trobar:

-Símbols: En els còmics és un recurs molt usat representar aquestes situacions i moltes altres amb uns signes especials: bombes, ganivets, espirals, estrelles, lletres xineses, núvols que exploten, calaveres...

-Expressivitat: En els dibuixos cal indicar més o menys clarament l'estat d'ànim i el temperament dels personatges. es representen normalment esl estats d’ànim entesos com: alegría, por/pànic, sorpresa, tristesa, superioritat, serenitat…

-Onomatopeies: Són representacions de sons o sorolls mitjançant lletres. Els còmics s'han vist obligats a incorporar gran nombre d'onomatopeies per explicar un univers acústic que en el dibuix és inaudible

8.ÚS DEL COLOR

El color és un element important en molts còmics. Ara bé, no tots els còmics tenen color: de vegades el dibuix ja és prou expressiu i ens diu tot el que els autors volen comunicar-nos.

En general, podem parlar de tres aspectes a tenir en compte: el color com a LLUM, el color com a TRET D'IDENTITAT de certs personatges i el color com a SENTIMENT.

9.LA LLUM

Amb la llum i amb les ombres aconseguim donar consistència al dibuix, li afegim el volum necessari per trencar l'efecte pla del paper. O ens ajudarà a posar un accent expressiu als personatges segons l'angle d'on provingui el focus lluminós.

Finalment parlem també de les influències que ha protagonitzat el còmic en aspectes de la vida més actual. Podem afirmar doncs que el còmic ha influït a disciplines com l’art, concretament el Pop-Art, al cine, a la publicitat, a les sèries de TV i fins i tot a campanyes polítiques.