dissabte, 27 d’abril del 2013

ANÀLISI COMPARATIU DE LA IMATGE DE DOS POLÍTICS


David Fernández 









                                                                                      Artur Mas

Les imatges que analitzarem tot seguit fan referència al camp de la política. En aquest cas però tindrem en compte les diferències que tenen a veure amb l’aspecte físic, formal i l’actitud de dues personalitats polítiques.

Per a procedir a l’anàlisi s`ha escollit dos polítics que representen partits diferents. Per una banda parlem de David Fernández, diputat del partit independentista CUP-Alternativa d’Esquerres; mentre que per l’altra hi trobem el president Artur Mas, cap de llista de Convergència i Unió.

Si ens fixem primer en David Fernández, podem apreciar com es tracta d’una figura més aviat juvenil, cabell curt però amb llargues patilles i barba. Vesteix de forma senzilla, normalment apareix amb samarretes amples, de màniga curta i que contenen inscripcions o eslògans en llengua catalana. La seva imatge remet a una persona senzilla, un ciutadà del poble com qualsevol altre, sense pretensions de mostrar ser una personalitat més privilegiada que els altres o més coneguda pel motiu que sigui. Vesteix i es presenta de la mateixa manera en un acte polític que al dia a dia de la seva vida quotidiana. Fernández és un cas que trenca esquemes pel què fa a la imatge estereotipada que tots tenim de la figura dels polítics. Estem acostumats a veure’ls o associar-los sempre amb persones d’alt nivell adquisitiu, “representants del poble” i que vesteixen per tant amb elements de la seva “altura”, sempre amb americana, camisa i corbata. El representant de la CUP però n’és l’antítesi.

Aquesta imatge que ofereix es veu reflectida a la seva ideologia i a la del seu partit polític.

Per altra banda Artur Mas és el clar representant d’un polític dels de sempre, respon a la imatge que tots tenim d’ells. És un home de mitjana edat, que ofereix una imatge de serietat, rigor i convenciment. No obstant la seva imatge representa a un col·lectiu determinat de la població. La seva aparença identifica clarament a les persones de la mitjana i l’alta societat, aquells que tenen uns certs privilegis. No tothom pot vestir sempre d’aquesta forma, com en canvi si que poden vestir com el representant de la CUP. Alhora Mas també representa la elegància, és un símbol que pot transmetre seguretat, confiança i convertir-se en un exemple a seguir per alguns. 


dimecres, 24 d’abril del 2013

TEMA 8. LA IMATGE POLÍTICA

  •  Evolució del discurs polític 

Al llarg de les diferents etapes que han marcat la història del món tot ha evolucionat al seu voltant i sempre d’acord amb el moment que s’ha viscut. Les accions polítiques, i concretament el discurs dels polítics ha canviat de forma notable entre els diferents períodes.

.Món clàssic: retòrica acurada i fonamentada en la oralitat. Importància del discurs i del que es deia per sobre de tot.
.Imperialisme i monarquies absolutes: el discurs polític passa a ser de caire autoritari
.Anys 60 i 70:  sorgeixen moviments socials liberadors i el concepte d’estadista polític. S’inicia el concepte de mitjans de comunicació de masses.
  • L’impacte dels mitjans de comunicació

La revolució dels anys 50 porta amb la televisió una evolució que provocarà l’inici de molts canvis tecnològics.

Apareix el moviment sensacionalista que provocarà també molts canviïs socials. Tots aquests fets, en aquest moment modifiquen el discurs polític de forma clara. La imatge passa per sobre d’uns bons estudis o d’una bona oratòria. Les campanyes polítiques passen a basar-se primer en les percepcions de l’oient, les imatges, els gestos i per últim queda el missatge. Allò que es diu queda en un segon terme.

Els actes polítics des d’aquest moment i actualment centren la importància en la imatge.
  • L’espectacle de la televisió
Aquí parlem sobre el  poder de la televisió i dels mitjans de massa. Sobretot de la seva evolució als llargs dels temps i de la seva implicació a els actes polítics, i la força que els hi atorguen.

Abans:
Movilitzacions
Caminatas i marxes
Visites domiciliaries
Visites a institucions
Conferències i seminaris
Actes polítics i públics
Sopars i reunions

Ara:
Comercials televisius i altres accions de publicitat
Jingles
Folletons
Material de promoció
Debats televisius
Aparició en programes no polítics
Aparició en pàgnes de Internet




Mariano Rajoy








  • Influències de la imatge en la nostra percepció política
En aquest apartat s’afirma que tota la informació que capta el nostre cervell és processada en primer lloc per la part emocional. D’aquí doncs, la gran importància de la imatge i de les primeres impressions que rebem de les coses i en aquest cas concret de les persones, dels polítics, aquells que representen unes idees.

Alhora i tenint en compte el tema de les emocions podem afirmar que la imatge que rebem d’un polític és part de la percepció del discurs que aquest efectua. La imatge és per tant la representació mental que es fa l’elector d’un polític. Per aquest motiu doncs, la imatge i l’impacte visual és summament important
La imatge d’un polític ens pot transmetre seguretat, serietat, rigor, tranquil·litat, seguretat, qualitat o bé ens pot transmetre descrèdit, falsedat, engany, etc...

És per aquest motiu que tots els polítics acaben modificant la seva imatge quan arriben al poder, fins i tot aquells que sembla que paren menys atenció a aquestes qüestions.






Barack Obama










  • Com es construeix la imatge pública dels polítics?
La imatge de personalitats polítiques, podem dir que és el resultat d’una impressió material que es transmet als sentits. En el camp de la política, la percepció és la realitat. Allò que es percep des de fora és el que realment val o donen per bo els receptors més que no el discurs elaborat que les personalitats polítiques puguin fer. Cal apuntar a més que la No comunicació és impossible. 


divendres, 19 d’abril del 2013

Associar una idea a una imatge

L'exercici que tot seguit us presentré ha estat proposat a classe. El seu objectiu és el de fixar-se en una idea i a partir d'aquí i disposant d'un temps limitat es tracta de representar-la fent ús de la nostra pròpia originalitat. 

Les idees i les més propostes són doncs, les següents: 



Idea: COMUNISME/MARXISME ACTUAL 













Idea: TENDÈNCIA A L'HIPERCONSUMISME DE BÉNS I SERVEIS 
















Idea: LA CRISIS 

Els diners a una soga, apunt de ser escanyats fins al punt d'arribar a un fatal destí. 
















Idea: EUROPA QUE NO HA PLANIFICAT 

La bandera d'Europa en blanc, per vestir, per omplir, ja que encara està tot per fer. 








Idea: ARTICLE CRÍTIC PLA BOLONYA 

Un llibre, l'eina per excel·lència de l'ensenyament, lligada entre cadenes. 

divendres, 12 d’abril del 2013

Tema 7. USOS SOCIALS I IMPLICACIONS CULTURALS DE LA IMATGE

Al llarg d'aquest tema parlem bàsicament sobre dos conceptes: la hipertextualitat i els estereotips. Tots ells mol lligats en el camp de la Publicitat. 

Per començar definim l'hipertext com a un sistema d'organització de la informació basat en moure's entre diferents textos per mitjà de paraules clau. Organitza la informació de manera no seqüencial. 
Aquest concepte el creà Ted Nelson l'any 1965 i permet accedir a la informació que interessi al lector de forma directa. 

Pel què fa als estereotips, parlem d'una imatge estructurada i acceptada per a la majoria de les persones, com a representativa d'un determinat col·lectiu. 
Lligat amb aquest concepte hi trobem també el cliché: frase, idea, acció o expressió que s'ha utilitzat en excés fins al punt de perdre força i originalitat. 

Els estereotips com hem apuntat estan molt relacionats amb la publicitat, ja que hi ha el diàleg obert de si aquesta disciplina en crea. 
Si ens centrem en els estereotips i imatges de gènere a la publicitat hi podem trobar el model femení que en conté dos més:
  • En anuncis per dones
          • Anuncis de la llar
          • Dona supeditada a l'home
          • Fer la feina per a ells 
No obstant actualment la dona treballa fora de casa i la publicitat va dirigida a que aquestes puguin realitzar les tasques de forma més ràpida. 
  • En anuncis per homes
          • Dona ingènua
          • Menys capacitat intel·lectual
          • Només físic 
  • Hipersexualització 
Com tots sabem, la publicitat té una gran capacitat per a contruïr un univers simbòlic, el seu objectiu és la funció comercial i per tant tendeix a reforçar aquests estereotips. 
Les dones com ja hem explicat es retraten com a dèbils (físicament i intel·lectualment) i associades a productes domèstics. Els homes en canvi, en publicitat són tractats com a forts, rebels, violents, treballadors i es mostren en escenaris més professionals. 

Cal apuntar però que avui la figura de l'home s'està feminitzant en publicitat ja que aquest cada vegada més té cura de la seva imatge i fa ús de productes de cosmètica, els quals sempre havien estat associats a la dona. 
En aquest context dir també que apareixen nous estereotips aplicables a la figura femenina: 
  • Funcions més importants als spots
  • Més forta i segura
  • Pot ocupar llocs de treball de responabilitat

diumenge, 7 d’abril del 2013

ANÀLISI SEMÀNTIC DE DUES IMATGES


IMATGE 1:



Aspectes semàntics principals

La imatge escollida per a analitzar es tracta d’una fotografia realista. Mostra un paisatge, una escena natural, quotidiana. El tipus de pla de la imatge és de tipus descriptiu, podem parlar d’un pla general que mostra de forma generalitzada un espai.  El que pren importància és el context, el moment concret i els colors que la fan atractiva, aquí l’acció i el moviment no és rellevant. Podem afirmar també que la imatge està realitzada en angle recte, no hi ha cap efecte de rotació ni juga amb els punts de vista. La imatge és simple i frontal, encara que la perspectiva hi és present.

Denotació

Si ens fixem en els elements denotatius de la imatge podem dir que en destaquen especialment tres. La imatge queda dividida en dues parts a partir de dos dels elements: el mar i el cel. Aquests dos espais, s’uneixen a partir de la línia de l’horitzó i entre ambdós s’hi pot apreciar un sol de grans dimensions que es troba al centre del mar. La imatge és doncs una captura d’una escena que es produeix dia rere dia: la posta del sol. Una posta de sol vista des d’una situació privilegiada, el mar.
Cal remarcar la importància de la llum en aquesta fotografia. Gràcies als seus efectes els colors donen un toc atractiu a la imatge. En general hi predominen els colors càlids encara que el negre també hi és present. Podem apreciar dues gammes cromàtiques clarament diferenciades per la situació de la imatge i la mateixa línia de l’horitzó. A la part superior, ocupada majoritàriament pel sol, hi destaquen els colors groc, taronja, vermell i marrons, és a dir, tots aquells propis dels colors càlids. Per altra banda, a partir de la línia horitzontal que delimita els espais predominen els colors freds, i més concretament els blancs i negres, els quals ofereixen un contrast interessant a la imatge. Aquesta transmet la sensació d’estar dividida en dues parts, una en blanc i negre i l’altra a color.
La llum en si, es focalitza sobretot a la part central de la imatge, il·luminant d’aquesta manera gran part de mar i de cel, que si no fos d’aquesta manera romandria a la obscuritat. Permet a més crear una il·lusió òptica i afavoreix la imaginació de la forma del sol en la seva totalitat encara que únicament se’n pugui observar la meitat. Alhora aquesta llum mostra la textura del mar i la del cel. Per una banda es pot apreciar el moviment del mar i les petites aigües que s’hi creen. Per altra, hi veiem un cel cobert de núvols, no serè, ni tampoc llis del tot.

Connotació

La imatge en si busca representar un moment o un instant de tranquil·litat. Com ja hem apuntat una escena quotidiana, que es dóna cada dia a tots els racons del món encara que diferent a cada lloc. En aquest cas el que s’ha volgut representar és la posta del sol en el seu punt més important. S’aprecia just el moment en què el sol es troba a cavall entre la terra i el mar. A l’hora aquesta fotografia permet situar-nos en el moment i suposar com era aquest mateix espai fa uns minuts i com serà en un futur molt pròxim. Sabem que hores abans la mateixa fotografia en aquest mateix enquadrament mostraria una escena totalment a la que es mostraria al cap d’una estona quan únicament veuríem foscor i el sol ja s’hauria amagat en la seva totalitat. 

IMATGE 2:  

Aspectes semàntics principals

Aquesta segona imatge es tracta també d’una fotografia realista. En aquest cas en blanc i negre.  L’enquadrament d’aquesta no és pla i natural. El fotògraf es troba situat davant del protagonista i lleugerament desplaçat cap a la seva dreta. A més la fotografia és presa des d’una posició inferior. El protagonista i els dos personatges de fons queden més elevats. Cal destacar també que es destaca per sobre de tot el noi en pla mig, el qual està totalment enfocat, mentre que la resta d’elements del seu voltant es veuen de forma borrosa.
La imatge s’enfoca des d’un pla mitjà, el qual permet mostrar el protagonista en la seva totalitat i en canvi tallar els dos personatges posteriors a l’altura del coll. En general aquest pla el podem considerar més expressiu que descriptiu, encara que ambdues funcions hi són presents. La perspectiva també és un element important a la fotografia ja que ordena de forma clara a través de les mides els personatges i els plans.

Denotació

Els elements que destaquen a la imatge són tres encara que per sobre de tot en destaca un de forma clara. Per començar, de fons hi trobem un paisatge borrós que mostra un espai força devastat i pobre. Sembla que al més al fons hi ha alguna edificació, un fil i més a prop de l’espectador es pot apreciar un camp de sorra amb males herbes i pedres. En segon pla hi trobem a dos personatges, de peu, amb les mans sobre les butxaques davanteres i vestits de militars. Aquests estan tallats a la mida del coll i per tant no es poden apreciar els seus rostres. En primer pla ja hi trobem el personatge protagonista de la fotografia. Aquest, es troba ajupit al terra, amb les mans lligades darrere la seva pròpia esquena amb un pal de fusta i els ulls tapats per un mocador.
Pel què fa a la llum, ens trobem davant d’una imatge bastant clara, la llum permet apreciar de forma clara i entenedora la situació de la imatge i tots els seus elements. Queda clar que es tracta d’una fotografia presa amb llum del dia.  

Connotació

Aquesta imatge capta una situació dolorosa, catastròfica. El moment ens transporta a un espai en situació de guerra, on la vida és difícil, hi ha pobresa, i les injustícies en són l’element principal. Es veu com els dos soldats de segon pla estan en posició de control i amb l’actitud agressiva apunt. La seva posició els atorga també una posició de superioritat respecte el protagonista. Aquest en canvi viu en una situació de màxima humiliació i mal tractament. El seu rostre és la clara descripció de la por, l’angoixa i el dolor. 
L’espai transporta com hem dit a un espai on es viu una guerra i per tant aquells que tenen poder l’exerceixen sobre els que no en tenen. Veiem com han castigat i torturat a un nen de curta edat, encara que no en coneixem el motiu. No obstant, probablement la causa és la diferència d’ideologies.