Durant aquestes dues classes ens hem remuntat als inicis dels inicis. Hem
retrocedit milions d’anys enrere per conèixer les primeres representacions de
la imatge.
Trobem les primeres imatges a les coves, sobretot a través de la pintura la
qual va tenir especial rellevància. Parlem sobretot de pintures rupestres, un
element comunicatiu-religiós que tenia com a objectiu narrar i mostrar
històries a tots aquells qui posteriorment podrien passar per a aquell indret.
La imatge és per tant un element molt antic en la nostra civilització i que des de la
prehistòria ha servit als éssers humans per comunicar-se i transmetre
coneixements. Entenem a partir d’aquesta sessió la rellevància d’aquesta i la
seva significació per a entendre’ns i relacionar-nos els uns amb els altres i
d’aquesta manera evolucionar i arribar on som avui.
La Prehistòria representa una etapa que va des dels seus inicis fins a
l’any 3500aC, moment en el qual apareix l’ESCRIPTURA. Al llarg d’aquesta època
hi trobem l’existència d’individus i apareixen les primeres formes de
comunicació: la IMATGE. L’individu té la capacitat per a representar la
realitat: narren una sèrie de personatges en un espai i un temps concrets
(imatges que trobem a les coves del Paleolític). Aquestes narracions neixen per
la necessitat de testificar i deixar constància de fets importants de la seva
societat.
-PALEOLÍTIC: art naturalista, que es caracteritza per:
. Pintures molt naturistes: Caça, supervivència i fertilitat.
. Representen animals herbívors (cavalls,
bisons, mamuts…) en grans panells
rupestres
. Tècniques molt depurades: aprofitament protuberàncies rocoses per donar
volum
. Ús policromia: negres i vermells a grocs i ocres. (tons càlids; sensació
de proximitat)
-NEOLÍTIC: art esquemàtic
. Grup
d’humans; escenes quotidianes, cinegètiques o rituals.
. Sedentarisme:
inici agricultura i ramaderia; control de la producció d’aliments.
. Simplicitat
de formes i figures: tendència a l’esquematisme
. Escenes
de gran dinamisme
Grans civilitzacions: Mesopotàmia
i Egipte
LA CULTURA MESOPOTÀMICA
Mesopotamia estava conformat per tres grans regions: al Nord muntanyós Assíria, al centre Akad i al sud Sumer. A mitjans
del IV mil·lenni A.C. el poble de Sumeris es va establir a la zona pantanosa de
la desembocadura dels rius Tigris i Eufrates. A Sumeris es desenvolupen
tecnologies que seran importants per a la humanitat: roda/carro... hi ha un
progrés social i intel·lectual. Es realitza escriptura cuneïforme i
protoescriptura pictogràfica. Els
temples també són importants en aquest camp ja que l’escriptura hi apareix per
la necessitat que tenien els sacerdots per a comptabilitzar els seus béns.
L’escriptura apareixia en:
-PICTOGRAMES: Creats amb un punxó afilat sobre l’argila
-IDEOGRAMES: representacions d’idees abstractes.
-SEGELLS CILÍNDRICS: representaven marques d’identitat i indentificaven el
seu posseídor. De pedra, vidre o altres materials.
LA CULTURA EGÍPCIA
L’Escriptura típica eren els JEROGRÍFICS. Els seus inicis es troben a la
PEDRA ROSETTA, trobada l’any 1799 pel soldat Pierre-François Bouchard durant la
campanya francesa a Egipte.
Van desenvolupar també els primers manuscrits il·lustrats. S’anomenaven
llibre dels morts des del segle XIX. Tractaven la preocupació que tenien sobre
la mort, les imatges es trobaven a un costat i tenien contorns negres. El text
s’estructurava en columnes separades. Les imatges egípcies es caracteritzaven
per:
-els homes més foscos
-les persones més importants es dibuixaven més grans
-imatges planes i molt detallistes
-el cos es dibuixava bidimensionalment: ulls i cos de front i les
extremitats i cap de perfil.
Les cultures clàssiques: Roma i Grècia.
GRÈCIA
La cultura grega va tenir molt contacte amb les cultures egípcies i
mesopotàmiques, fet que va significar una gran influència per Grècia. En surten
les bases de l’art HEL·LÈNIC. La imatge busca la bellesa sobretot basant-se en
la proporcionalitat (teoria de la bellesa dels 7 caps).
Realitzen sobretot escultura encara que també fan arquitectura. La construcció
es basa en càlculs matemàtics i busquen formes esveltes per donar harmonia.
ROMA
Les imatges tenien una funció utilitarista i divulgativa: el seu objectiu
era representar personatges rellevants com senadors i emperadors. La imatge que
treballaven també va evolucionar cap al realisme, abandonen l’idealisme grec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada