Les imatges en la Història o
la Història de les imatges. La Prehistòria
Durant aquestes dues classes ens hem remuntat als inicis dels inicis. Hem
retrocedit milions d’anys enrere per conèixer les primeres representacions de
la imatge.
Trobem les primeres imatges a les coves, sobretot a través de la pintura la
qual va tenir especial rellevància. Parlem sobretot de pintures rupestres, un
element comunicatiu-religiós que tenia com a objectiu narrar i mostrar
històries a tots aquells qui posteriorment podrien passar per a aquell indret.
La imatge és per tant un element molt antic en la nostra civilització i que des de la
prehistòria ha servit als éssers humans per comunicar-se i transmetre
coneixements. Entenem a partir d’aquesta sessió la rellevància d’aquesta i la
seva significació per a entendre’ns i relacionar-nos els uns amb els altres i
d’aquesta manera evolucionar i arribar on som avui.
La Prehistòria representa una etapa que va des dels seus inicis fins a
l’any 3500aC, moment en el qual apareix l’ESCRIPTURA. Al llarg d’aquesta època
hi trobem l’existència d’individus i apareixen les primeres formes de
comunicació: la IMATGE. L’individu té la capacitat per a representar la
realitat: narren una sèrie de personatges en un espai i un temps concrets
(imatges que trobem a les coves del Paleolític). Aquestes narracions neixen per
la necessitat de testificar i deixar constància de fets importants de la seva
societat.
Hi trobem dues etapes:
-PALEOLÍTIC: art naturalista, que es caracteritza per:
. Pintures molt naturistes: Caça, supervivència i fertilitat.
. Representen animals herbívors (cavalls,
bisons, mamuts…) en grans panells
rupestres
. Tècniques molt depurades: aprofitament protuberàncies rocoses per donar
volum
. Ús policromia: negres i vermells a grocs i ocres. (tons càlids; sensació
de proximitat)
-NEOLÍTIC: art esquemàtic
. Grup
d’humans; escenes quotidianes, cinegètiques o rituals.
. Sedentarisme:
inici agricultura i ramaderia; control de la producció d’aliments.
. Simplicitat
de formes i figures: tendència a l’esquematisme
. Escenes
de gran dinamisme
Grans civilitzacions: Mesopotàmia
i Egipte
Mesopotamia estava conformat per tres grans regions: al Nord muntanyós Assíria, al centre Akad i al sud Sumer. A mitjans
del IV mil·lenni A.C. el poble de Sumeris es va establir a la zona pantanosa de
la desembocadura dels rius Tigris i Eufrates. A Sumeris es desenvolupen
tecnologies que seran importants per a la humanitat: roda/carro... hi ha un
progrés social i intel·lectual. Es realitza escriptura cuneïforme i
protoescriptura pictogràfica. Els
temples també són importants en aquest camp ja que l’escriptura hi apareix per
la necessitat que tenien els sacerdots per a comptabilitzar els seus béns.
L’escriptura apareixia en:
-PICTOGRAMES: Creats amb un punxó afilat sobre l’argila
-IDEOGRAMES: representacions d’idees abstractes.
-SEGELLS CILÍNDRICS: representaven marques d’identitat i indentificaven el
seu posseídor. De pedra, vidre o altres materials.
L’Escriptura típica eren els JEROGRÍFICS. Els seus inicis es troben a la
PEDRA ROSETTA, trobada l’any 1799 pel soldat Pierre-François Bouchard durant la
campanya francesa a Egipte.
Van desenvolupar també els primers manuscrits il·lustrats. S’anomenaven
llibre dels morts des del segle XIX. Tractaven la preocupació que tenien sobre
la mort, les imatges es trobaven a un costat i tenien contorns negres. El text
s’estructurava en columnes separades. Les imatges egípcies es caracteritzaven
per:
-les persones més importants es dibuixaven més grans
-imatges planes i molt detallistes
-el cos es dibuixava bidimensionalment: ulls i cos de front i les
extremitats i cap de perfil.
Les cultures clàssiques: Roma i Grècia.
GRÈCIA
La cultura grega va tenir molt contacte amb les cultures egípcies i
mesopotàmiques, fet que va significar una gran influència per Grècia. En surten
les bases de l’art HEL·LÈNIC. La imatge busca la bellesa sobretot basant-se en
la proporcionalitat (teoria de la bellesa dels 7 caps).
Realitzen sobretot escultura encara que també fan arquitectura. La construcció
es basa en càlculs matemàtics i busquen formes esveltes per donar harmonia.
ROMA
Les imatges tenien una funció utilitarista i divulgativa: el seu objectiu
era representar personatges rellevants com senadors i emperadors. La imatge que
treballaven també va evolucionar cap al realisme, abandonen l’idealisme grec.
